El mite popular del talent desconegut que de sobte salta de l'anonimat a les candilejas es va fer realitat en Quentin Tarantino, un actor aficionat de 29 anys, empleat de videoclub i entusiasta de la cultura popular, que va poder escriure i dirigir el seu primer llarg metratge, Reservoir Dogs (1992), en el qual ell apareixia com un dels membres del grup de lladres implicats en un assalt fracassat. La pel·lícula es va exhibir en el Festival de Cinema de Sundance, i de la nit al dia el nom de Tarantino estava en boca de tots. Resrevoi Dogs, reelaboració parcial d'una pel·lícula d'Hong Kong, Lu fu fong wan (1987), es va convertir immediatament en un clàssic de culte, va catapultar la carrera d'Harvey Keitel, va popularitzar la recopilació de bandes sonores de tall nostàlgic i va convertir els guions irreverents amb referències juvenils, metàfores sexuals, violència crua i repartiments corals en un art.

Tarantino, que primer va ser guionista, va vendre els guions notables,  Amor a quemarropa (1993) i Natural Born Killers, (1994), i va aconseguir amics influents que la van permetre reunir un repartiment d'estrelles per a un dels seus projectes més ambiciosos del cinema independent, Pulp Fiction (1994). Amb aquesta obra va guanyar un Globus d'Or i un Oscar al millor guió original, a més d'una nominació com a millor director per a tots dos premis. El seu característic melodrama, la seva narrativa no cronològica i la seva propensió a la violència van fer de Pulp Fiction una peça insòlita. La pel·lícula tracta sobre dos pistolers testimonis d'un possible miracle diví, que són obligats a revisar la seva vida.

Anys més tard, Tarantino es va aïllar per a gestar el que molts consideren el seu projecte més provocador i ambiciosos fins ara. Constituït per Kill Bill: Volumen 1 (2003) i Kill Bill: Volumen 2 (2004), combina l'animi, el cinema de terror, el cinema de lluita hongkonés i el cinema d'aventures i d'acció per a contar el relat d'una venjança extraordinàriament obsessiva,. Les dues parts d'aquesta història es diferencien per les seves línies estilístiques: en la primera hi ha més acció, en la segona, melodrama.

Els trets de Tarantino

Els films de Tarantino són famoses per alguns trets característics:

Els personatges cantant ensems que la banda sonora;

Dels ferits brollen grans quantitats de sang;

La indumentària estàndard d'homes i dones està formada per vestit negre, camisa blanca i corbata també negra.

Els seus rabents talls de ràpids moviments de mans en primer pla han estat àmpliament imitats.