El més alt nom que ens ofereix la cultura de Catalunya en el segle XIII és el de Ramon de Penyafort, frare dominicà, autor de nombroses obres de Dret i de penitència, i figura d'anomenada perenne i universal.
Sant Ramon nasqué a Santa Margarida i els Monjos prop de Vilafranca del Penedès, en una data no prou ben determinada del darrer quart del segle XII. Alguns biògrafs assenyalen l'any 1176, d'altres el 1180.(1) Probablement s'educà en l'escola de la Canonja de Barcelona.(2)
Estudià a Bolonya, i més tard va ser allí professor de Dret civil i eclesiàstic. Fou així mateix canonge de la catedral de Barcelona. Més endavant, en l'any 1222, es féu frare predicador. Va tenir una participació important en la fundació de l'orde de la Mercè i en l'apostolat catòlic sobre els jueus i sarraïns d'Espanya i Àfrica.
El seu prestigi i el seu saber li proporcionaren càrrecs eclesiàstics importants. Fou legat del Sant Pare, i va ésser cridat a la cort pontifícia l'any 1230. Gregori IX el va fer capellà i confessor seu.
En aquella estada a Rom, el papa va encarregar-li la confecció d'una nova col·lecció de totes les decretals i decisions pontifícies, la qual havia de substituir la multiplicitat de compilacions aleshores existents. Llesta la feina, Ramon de Penyafort presentà a Gregori IX la col·lecció, que als 5 de setembre del 1234 fou aprovada per la butlla Rex pacificus i revestida de caràcter oficial.
Ramon de Penyafort va ésser, des de l'any 1238 al 1240, general de l'orde dominicana. L'hem vist a Roma confessor de Gregori IX; a Catalunya el veiem confessor de Jaume I d'Aragó. La cançó popular, més o menys tergiversada, recorda aquest títol del sant català:
Confessor de reis
de reis i de papes...
L'obra ,més important de Ramon de Penyafort és la Summa casuum, Summa de poenitentia et de matrimonio i Summa de casibus conscientiae. Povs són els escrits, fa remarcar el P. Teetaert, que hagin tingut una difusió tan forta com aquesta Summa. Es troba, en manuscrits, dins totes les biblioteques d'Europa.
La majoria dels manuscrits al·ludits daten de l'any 1250 fins a les darreries del segle XIV.internal://ec419b7b-126e-4bde-855e-67bae5408682
Prescrita la Summa, junt amb Llibre de les Sentències del p Lombard, com a manual en els convents dels dominicans, fou també ordenada i recomanada pel concili general de Lió del 1274 als religiosos i estudiants dominicans per diversos capítols provincials. En l'any 1286, la Summa servia de llibre de text ala Universitat de París.(3)
Hom creu que fou escrita la Summa al convent dominicà de Barcelona, ja que en el pròleg Sant Ramon dedica l'obra a Santa Caterina, patrona del dit convent, i en aquella època era costum que els autors dediquessin les seves obres als sants patrons dels convents on vivien. El llibre fou compost probablement entre l'any 1222, en què Ramon de Penyafort entrà dins l'orde, i l'any 1230, en què es traslladà a Roma.(4) Diverses conjectures i dades cronològiques recolzen aquesta deducció.
La influència de Sant Ramon de Penyafort va ésser molt gran sobre els canonistes contemporanis i posteriors. Segons el model de la Summavan ésser compostes un gran nombre de summes abreujades, així cm glosses. D'altra banda inspirà d'altres summes que prengueren la de Sant Ramon com a font principal.(5)
Sant Ramon de Penyafort va morir a Barcelona l'any 1275. En 1601 fou canonitzat.