Ramon Llull és un mallorquí de primera generació, nascut a Ciutat l'any 1232 quan l'ocupació de les tropes de Jaume I  era encara recent (1229). Dues conseqüències importants d'aquesta circumstància: Llull es forma en una societat cristiana instal·lada en forma encara improvisada (falta tradició intel·lectual en els monestirs i convents de fundació immediata a la conquesta, les formes de la cultura profana són totes importades i tot just trasplantades a la terra adquirida de bell nou) i, d'altra banda, té molt a la vora l'Islam. La societat cristiana que acaba d'esborrar la musulmana a l'illa serva encara memòria activa de l'existència d'un infidel. Sabem molt poques coses sobre els coneixements reals de Llull de llengua i cultura àrabs; una cosa és certa, la seva mallorquinitat de pioner cristià va marcar profundament la seva vocació missionera.

Llull procedeix d'una família benestant amb arrels al pla de Barcelona i és ducat per a formar part de l'elit dirigent. Es casa amb Blanca Picany el 1257 i obté un càrrec palatí a la cort del príncep Jaume, futur rei de Mallorca. Durant la seva joventut <<desviada>>, Llull va ser pare de dos fills i va escriure poesia a l'estil --suposat-- de Cerverí de Girona, que era el seu homòleg a la cort de Jaume I. També se sap, per confessió del mateix Llull, que va estimar desordenadament les dones.

L'any 1263 Ramon es va sentir cridat per la gràcia i, a la manera de sant Francesc, ho va deixar tot per Déu. La conversió de Llull és una de les grans de la història. Ell ens explica a la Vida coetània, que és una autobiografia literària que el beat va dictar l'any 1311 a uns cartoixes de Vauvert, prop de París. La conversió de Llull el va dur a formular uns propòsits que mai més no va deixar: escriure el millor llibre del món per a la conversió dels fidels i aplicar tots els esforços de què era capaç a la realització pràctica d'aquest ideal. El martiri per la fe es presenta, ja d'entrada, com una fita per a coronar dignament una vida exemplar.

Després d'un pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia i a Ròcamador, Raimon de Penyafort aconsella a Ramon Llull que es retiri a Mallorca. El beat es dedica entre 1265 i 1274 a fer vida contemplativa i a formar-se. Freqüenta l'abadia cistercenca de La Reial i viu sol al puig de Randa. Aprèn àrab amb un esclau moro de la seva propietat i es desfà definitivament de la vida familiar. La crítica moderna encara no ha pogut treure l'entrellat del que Llull va aprendre durant aquests nou anys; el fet és que cap el 1274 Ramon ja tenia al cap el que més endavant esdevindria l'Art. Ell parla d'una visió esdevinguda aquesta any; d'abans de la visió, però, tenim les seves primeres obres, entre les quals destaca el Llibre de Contemplació en Déu, vasta enciclopèdia mística de gran qualitat intel·lectual i estètica, molt mal estudiada però fonamental per a la història del pensament de Llull i per a la història de la literatura i de la llengua catalanes. Llull afirma que escriu el seu primer gran llibre en àrab i després en català. No ens ha quedat, però, cap text àrab de Llull; només en llatí o en català.

Als quaranta-dos anys Llull redacta la primera versió de la seva Art en un opuscle que es diu Art abreujada d'atrobar veritat i que sofrirà, al llarg de la vida del nostre autor, innombrables ampliacions, revisions i retocs fins a arribar l'any 1308 a l'Art general i última. El lul·lisme modern estudia la figura intel·lectual de Llull a través de les etapes successives de l'elaboració de l'Art. 

L'any 1275 Llull és cridat a Montpeller, on el príncep Jaume sotmet la seva ja copiosa obra a l'anàlisi d'un expert. Llull surt victoriós de la prova. És l'època més feliç de Ramon. El rei de Mallorca (Jaume I mor el 1276) proporciona fons per a una fundació monàstica lul·liana a Miramar; tretze franciscans hi estudien l'Art. Llull fa vida contemplativa i potser redacta el Llibre d'Amic e Amat.

No se sap per què s'interromp la informació biogràfica de Llull durant deu anys. El retrobem a Montpeller el 1283 ocupat en la redacció de l'Art demostrativa. Montpeller és una ciutat universitària que pertany a la corona d'Aragó i que té segurament molta influència en la vida intel·lectual de Llull. Possiblement és ara quan Llull escriu la seva primera novel·la, el Llibre d'Evast e Blanquerna. És una obra optimista i utòpica, on el beat descriu la reforma moral de la humanitat a través de la biografia ideal d'un alter ego tocat per una mena de perfecció que és freqüent en els herois de novel·la del cicle del sant Grial, com ara Perceval o Galaad. El Blanquerna conté una versió del missatge de l'Art lul·liana adreçada a lectors de literatura; per això Ramon imita les formes del roman (novel·la medieval) i imagina personatges i situacions de gran eficàcia persuasiva. 

Als cinquanta-cinc anys Llull viu la seva primera experiència parisenca. Cal tenir present que la Universitat de París era el rovell de l'ou de la vida intel3lectual del moment, presidida per la gran escolàstica de dominicans i franciscans. Llull fracassa a  la capital del saber als anys 1288-1289; els teòlegs se li giren d'esquena i només els metges i els estudiosos de la facultat d'arts l'acullen. La filosofia lul·liana és incompatible amb l'aristotelisme oficial, d'ençà d'aquesta confrontació dels darrers anys vuitanta sofreix un cop brutal. El beat escriu a París una altra novel·la, el Fèlix o Llibre de Meravelles, que conta els viatges, en part al·legorics, de l'home que recerca la veritat entre les confusions d'aquest món. La crítica ha fet notar molt justament com aquesta segona novel·la lul·liana és un viu testimoni de desil·lusió i de fracàs i com el seu protagonista ja no és un triomfador, sinó un viatger tossut, que es dóna tot a un ideal que els més menystenen.

Segona etapa

París ha ensenyat a Ramon que l'Art és difícil i ara s'aplica a fer-ne una nova versió més manejable i que s'adigui més als hàbits intel·lectuals del moment. De 1289 és l'Art inventiva, que inaugura la segona etapa del pensament lul·lià. Llull desplega una intensa activitat proselitista. D'ençà de la caiguda de sant Joan d'Acre el tema de la croada l'obsessiona (1291); Ramon va a Roma i després a Gènova i entaula molt bones relacions amb les franciscans. A Gènova Llull sofreix el 1292 una terrible crisi depressiva: Ramon té visions i no surt de la seva terrible prostració fins que no s'embarca cap a Tunísia. 

A Tunis Ramon assaja d'establir un diàleg amb els intel·lectuals musulmans, però la seva actitud acaba provocant una expulsió. El nord d'Àfrica freqüentat per Llull és una terra on pesa molt l'influencia política i econòmica de la Corona d'Aragó. de manera que el nostre autor en realitat no s'hi troba totalment desemparat. Amb això no es pretén minimitzar el seu coratge, sinó més aviat explicar per què va sortir relativament incòlume dels seus dos viatges aterres islàmiques.

Llull passà per Nàpols i freqüentà el papa dimissionari Celestí V. Després de l'elecció de Bonifaci VIII, Llull perd les esperances de poder-se fer escoltar a la cúria romana. L'any 1295 comença la redacció d'una altra de les formulacions de l'Art, l'Arbre de Ciència, una nova enciclopèdia del saber, on el pensament de Llull novament cerca la manera d'esdevenir comprensible als homes del seu temps. Paral·lelament a aquesta gran obra el beat redacta un dels poemes més bells de la literatura catalana: Lo Desconhort, llarg text confessional en el qual el beat fingeix un diàleg que el portarà a analitzar tots els racons de la seva manera de viure i de treballar per l'ideal. Llull acaba renaixent del dolor dels seus fracassos quan l'interlocutor es proclama convençut i s'adhereix a la seva causa.

Durant una segona estada a París dels anys 1297-1299 Llull escriu diverses obres de tema científic (geometria, astronomia), mostrant que la seva Art té un prodigiós poder d'adaptació a tots els sabers. També redacta una obra mística singular: l'Arbre de Filosofia d'Amor, que conté una novel·la d'amor a Déu, protagonitzada per l'Amic, de singular bellesa i força retòrica. Llull batalla encara amb el públic universitari, però procura també de fer-se escoltar a la cort de Felip IV el Bell. El Cant de Ramon, peça breu i intensíssima, on el beat exposa la grandesa del seu projecte i del seu dolor pel fracàs, é s redactat a París, o potser al retorn a Mallorca l'any 1300. 

En efecte, després de molts anys d'absència, Ramon torna a Barcelona i a Mallorca entorn del canvi de segle i renova els seus contactes amb la cort catalano-aragonesa. Dels anys 1301-1302 és un aventurós viatge a Xipre i a la Petita Armènia. Llull escriu sempre incessantment. Cada cop el preocupa més la manera d'arribar a ser escoltat amb el màxim d'eficàcia i d'aquí que es comenci a preocupar ara per la retòrica i per l'art de fer bons sermons. La Retòrica nova és la primera obra monogràfica sobre aquestes qüestions.

Als primers anys del nou segle trobem Llull a Gènova i a Montpeller. El Llibre de l'ascens i del descens de l'intel·lecte, del 1305, és una altra de les peces clàssiques del pensament del beat. Llull mentrestant intenta de moure Jaume II d'Aragó a la croada i d'influir en el nou papa Climent V, que passa a residir a França. 

El 1307 Llull duu a terme la seva segona missió al nord d'Àfrica. Aquest cop, després de sis mesos de presó, les autoritats de Bugia decreten una nova expulsió. Els anys següents Llull és a Itàlia (arriba a Pisa després d'un naufragi abraçat al llibre que estava escrivint durant el viatge). L'Art breu i l'Art general i última presideixen aquests anys fins el 1309 i constitueixen el darrer esforç de sistematització del saber universal per part de Llull. Les figures, les taules, la combinatòria, els correlatius, les aplicacions de l'Art adquireixen la forma que la tradició posterior ha donat com a definitiva. L'any 1308 potser Llull i Arnau de Vilanova es van trobar a Marsella.

El 1309 Llull torna a París, on desplega una activitat frenètica de polèmica contra els filòsofs que ell anomena averroistes i que són la branca més ortodoxa de l'aristotelisme crític, bèstia negra de la visió del món lul·liana. A París Llull té ara la satisfacció de veure oficialment aprovada l'Art breu pels mestres de les facultats d'arts i de medicina. El Llibre del naixement de l'infant Jesús recull tradicions nadalenques i obsessions lul·lianes amb singular encert.

L'any 1311 Llull dicta la Vida coetània, que conté el catàleg més antic de les seves obres, i emprèn el camí del concili de Vienne, que proclamarà la validesa d'algunes propostes del beat, entre elles la fundació de col·legis de llengües orientals per a la formació de predicadors.

Arran del concili, Llull escriu diverses obres, entre les quals destaquen pel seu contingut literari la proclama Lo Concili, on el beat assaja metres i formes populars, i el Fantàstic, diàleg fictici entre Ramon i un ardiaca simoníac que s'entrenen a dilucidar quin dels dos és el mes boig, si Ramon o l'altre. No cal dir que no arriben a cap acord. Llull, als vuitanta anys sembla que trenca amb un determinat sector de la gent d'església que estima massa el poder i el benestar.

L'any 1313 Llull és a Messina al costat del rei Frederic III de Sicília. Escriu diverses obres i redacta un testament on s'estableix què s'ha de fer amb els seus escrits. L'any següent Llull treballa ben instal·lat a Tunis. El rei d'Aragó li envia un franciscà perquè l'ajudi a traduir els seus escrits al llatí. Les obres tunisenques semblen encetar un nou camí per a la persuasió de cristians i infidels al marge del 'Art.

Llull va arribar moribund a Ciutat de Mallorca a començaments de l'any 1316. Tenia vuitanta-quatre anys i s'ha dit repetidament que havia estat lapidat a Bugia per mans islàmiques. El martiri de Llull és un tema literari o llegendari, però acceptar-lo com a real no cau fora de la lògica dels fets. Ramon és enterrat en una capella lateral de l'absis de l'església dels franciscans de Ciutat de Mallorca.