Referèndum a Escòcia
Després d'una llarga campanya electoral, el si a la independència d'Escòcia no va arribar a imposar-se, en assolir el 44,7% dels vots. La participació massiva i la tranquil·litat absoluta amb què va transcórrer la jornada van ser la part positiva d'un procés en el qual els escocesos van poder exercir el seu dret a decidir. Amb tot, la victòria aclaparadora dels nacionalistes a les darreres eleccions legislatives podria deixar la porta oberta a un nou referèndum.
- La mirada d'Alex Salmond es creua només un segon amb la de Nicola Sturgeon, la viceprimera ministra escocesa i la seva mà dreta. És temps suficient per percebre la decepció als seus ulls. Ell també se sent abatut. Amb més del 98% dels vots escrutats, el no a la independència d'Escòcia s'imposa.. <<Pensa que, més enllà del resultat, ja no res serà com abans, Alex. Hem canviat el país per sempre>>. li diu Sturgeon per animar-lo.
- Salmond sap que té raó: celebrar el referèndum ja es pot considerar una gran victòria. Que els escocesos hagin pogut exercir el dret a decidir el propi futur és magnífic. I la participació massiva i la tranquil·litat absoluta amb què ha transcorregut la jornada, també són un triomf: el de la democràcia. Ara li toca anunciar que dimitirà com a primer ministre d'Escòcia i de cap de l'SNP. Però confia en què l'escollida per substituir-lo sigui la Nicola.
El context
L'independentisme escocès va començar a créixer a partir de l'arribada al poder del Partit Nacional Escocès (SNP), el 2007, que denunciava l'oblit d'Escòcia per part del govern de Londres, que, a més, n'explotava el petroli. Per fer-se reelegir, el 2011, Alex Salmond, lider de l'SNP, va prometre la celebració d'un referèndum d'independència.
Les Conseqüències
Només saber-se el resultat del referèndum, el primer ministre britànic, David Cameron, va instar els seus col·laboradors a posar en marxa la Comissio Smith, el pla de descentralització que havia promès dos dies abans de la consulta. En paral·lel, el triomf històric de l'SNP a les eleccions legislatives del maig del 2015 van consolidar Nicola Sturgeon com a nova presidenta del país. Les portes per a un nou referèndum estan obertes.
El personatge clau
Economista i historiador, Alex Salmond (1954) va entrar en política de molt jove i el 1990 es va convertir en el cap de l'SNP, en un moment en què el partit era residual al Parlament Escocès.
El seu carisma i les nombroses batalles polítiques en què va participar van fer créixer el nombre d'electors fins a ser escollit per primer cop president d'Escòcia, el 2007.
Signant compromisos
Al centre Cameron i Salmond signant compromisos. El no a la independència es va imposar al referèndum escocès amb un 55,3% dels vots. Tot i la derrota, la iniciativa de Salmond havia obert una porta per a la resta de nacions sense estat d'Europa.
2011
5 de maig. L'SNP guanya les eleccions al Parlament escocès amb la promesa de celebrar un referèndum sobre la indepenència.
2012
15 d'octubre. Escòcia i el Regne Unit signen l'acord d'Edimburg, que estableix la celebració d'un referèndum d'independència a Escòcia.
2013 - 2014
30 de gener de 2013. S'estableix la pregunta del referèndum: <<Ha de ser Escòcia un país independent>>
18 de maig de 2014. Arrenca la campanya electoral, en la qual el si està representat per Salmond i el no pel Partit Laborista d'Alistair Darling. Durant les setze setmanes que dura, el no va per davant als sondejos, tot iq ue, les últimes setmanes, el si arriba a imposar-se.
2015
7 de maig. Triomf històric dels nacionalistes escocesos, que van guanyar en 56 de les 59 circumscripcions, deixant un sol diputat a cadascun dels tres grans partits britànics.