Welles; l'amic inconformista
Robert Wise entrà a trompons en el món del cinema. Als 19 anys aconseguí un estrany treball en els estudis de la RKO Pictures. Quan conegué al jove Orson Welles, de 25 anys, Wise ja s'havia guanyat una reputació com a editor. Wellesel va elegir per a editar Ciutadà Kane, i després treballaren junts en Els magnífics Ambers. Parlant sobre la caiguda en desgràcia de Welles, Wise comentà;  <<Senzillament, després d'aquell magnífic inici mai aprofità el seu talent. Fou culpa seva; li mancà disciplina.>>
Carrera
Robert Wise començà treballant com a editor cinematogràfic en pel·lícules com Ciutadà Kane (1941) i Els magnífics Ambers (1942), d'Orson Welles; posteriorment reedità i tornà a rodar parcialment el segon film, després dels problemes d RKO Pictures amb el seu director. Relegat a films de la sèrie B d'aquesta companyia, treballà amb el productor Val Lewton, que en aquell moment realitzava el seu gran cicle de pel·lícules de terror psicològic. Així, Wise fou contractat per dirigir The Curse of the Cat People (1944), una seqüela de l'èxit  Cat People (1942), que en les seves mans es convertí en una fantasia amable més que un film de terror, i l'obra mestra The Body Snatcher (1945), protagonitzada per Boris Karloff. 
La carrera de Wise pujà com l'escuma i durant els seixanta anys següents realitzà nombrosos films de gèneres dispersos: cinema negre (Born to Kill (1947); Combat trucat (1949); ciència ficció (The Day the Earth Stood Still , 1947); bèl·liques (Torpede (1958); El Iang-tsé en flames (1966), westerns ( Tribute to a Bad Man, 1956 ); i melodrames (So Big,  1953;  Vull viure, (1958). Ès conegut sobretot per dos dels èxits musicals de major èxit en tota la història del cinema; West Side Story (1961) i Somriures i llàgrimes (1965). Ambdues pel·lícules reberen diversos Oscars, entre ells el de millor director i el millor film, West Side Story, que Wise dirigí junt amb Jerome Robbins, fou un gran èxit tant entre la crítica com entre el públic. El film, amb una coreografía excel·lent, trencà el motlle del teatre musical, explorant els temes més focos de la tensió ètnica i social. 
De la seva obra posterior destaquen film s com The Day the Earth Stood Still (1951) i Star Trek: La pel·lícula (1979) que recorden els seus primers experiments amb els efectes especials durant els anys de 1940. Alguns li han criticat per enganxar-se rigidament a un gènere en lloc de desenvolupar el seu propi estil de direcció reconoxible, quelcom, per altra banda, comprensible tenint en compte la diversitat de gèneres que tocà. Malgrat tot, les pel·lícules de Wise portan la seva marca.