Roland de Lassus
Roland de Lassus (u Orlando di Lasso) va néixer en Mons en 1530 o 1532, i durant la seva infància va cantar en el cor de l'església de Saint-Nicolas, a la seva ciutat natal. Es diu que la seva bella veu va impulsar a més d'un noble a intentar fer-se amb els seus serveis, fins i tot a través del rapte. El virrei de Sicília, Ferran I Gonzaga va ser un d'aquests melòmans captivats pr la seva veu, i pel que sembla, amb el consentiment patern, va aconseguir fer-se amb els serveis d'aquest nen que posseïa un prometedor talent.
Carrera
Així, a partir de 1544, Lassus serví e la cort dels Gonzaga, i visità França i Itàlia amb el virrei. En 1550se estabeció e Nàpols on va entrar al servició de Constantino Castrioto, cavaller de l'França i Itàlia amb el virrei. En 1550 se establi e Nàpols on va entrar al servei de Constantino Castrioto, cavaller de l'orde de Malta. dos anys més tard, per iniciativa de l'arquebisbe de Forencia, va ser convidat a visitar Roma, ciutat en la qual va residir fins a 1555 i on va ser mestre de capella a l'església de Sant Joan del Laterà. Els viatges que havia realitzat fins llavors li van permetre conèixer a fons l'art musical italià. D'altra banda, a partir de 1555 i fins a 1556 podia haver completat la seva formació després d'una estada a Anglaterra, encara que aquest extrem no està prou demostrat. Entretant, Lassus veia com es publicaven les seves primeres obres de fora simultània a Anvers i Venècia. En aquells dies, el seu prestigi començava a forjar-se. En 1556 es va establir en Munic, en oferir-li el duc Albert V de Baviera un lloc de tenor en la capella de la cort. Roland de Lassus va romandre des d'aquesta data fins la seva mort en la cort bavaresa, servint a Albert V, i, posteriorment, durant més de trenta anys, al fill d'aquest, Guillem V de Baviera .
A Munic
El 1558, Lassus va contraure matrimoni ab una aristòcrata alemanya Regia Wäckinger, la qual li donà sis fills tres dels quals --Ferdinand, Rudolf i Ernst-- foren músics de la cort bavaresa i s'encarregaren de completar la publicació de les obres del seu pare després de la mort d'aquest. L'estabilitat de què va poder gaudir en la cort es concreto en 1560 amb la publicació d'una de les seves obres més cèlebres, els Septem Pslami Poenitentiales. Tres anys més tard va ser nomenat mestre de capella en la cort de Munic carrego que va ocupar fins a la seva mort. El seu prestigi era molt notable en aquella època, i no va deixar de créixer fins a la fi dels seus dies.
La capella que dirigia Lassus era una de les més brillants d'Europa. En el moment del seu apogeu, comptava amb seixanta cantors i trenta instrumentistes, i es va convertir en un dinàmic centre que va atreure a nombrós músics de tota Europa. Sense anar més lluny, Giovanni Gabrieli Giovanni Gabrieli fou durant un temps ajudant de Lassus a Munic.
Durant els anys en què va estar exercint les seves funcions, les seves activitats incluian la participació en totes les cerimònies i festejos de la cort. Lassus va realitzar freqüentes viatges per a reclutar a cantors per a la capella, o bé per a portar les seves obres als personatges als qui dedicava les mateixes.
Entre els seus destins es van trobar Venècia, frànkfurt --on assistió a la coronació de Entre els seus destins es van trobar Venècia, frànkfurt --on assistió a la coronació de Maximiliano II--, Roma o París, ciutat en la qual va residir a casa de cèlebre editor Le Roy i on el rei Carles IX de França el rebé ab gran entusiasme. A partir de 1580 es va retirar en certa manera de la vida de la cort per a dedicar-se a edificar la seva obra religiosa. Deu anys més tard va sofrir una greu malaltia nerviosa que el va afectar mental i fisicamente. El 14 de juny de 1594, Roland de Lassus moria en Munic.
Una obra monumental
L'obra de Roland de Lassus, prolífica i diversa, fou un reflexa de les influències adquirides arrel de la seva experiencia en distintes corts. Lassus és autor d'unes dues mil peces dels estils més variats, i entre la seva producció es compten més de cinc-cents motets, cent vuitanta-cinc madrigals, que ho converteixen en un dels representants distingits del gènere, cent quaranta-una cançons francesa, vuitanta-sis cançons amb textos alemanys, trenta villanellas, més de cent magnificats, trenta-dos himnes, tretze lletanies, quatre passions i cinquanta misses.
En les composicions de Lassus, que era profundament creient, s'aprecia la influència de la reforma protestant, a la qual es va adherir de forma ardent. De tot el vastíssim catàleg citat cal destacar alguna peces característiques que exemplifiquen l'admirable mestratge de la polifonia a la qual va arribar Lassus. Entre els motets, a dos, tres, quatre, cinc, sis, set i vuit veus, cal citar Christus resurgens Vexilla regis In monte Oliveti, Ego sum i Hodie completi.
Potser, el punt culminant de l'obra sacra d'aquest compositor que en vida va rebre epítets com <<príncipe de los músicos de nuestro tiempo>> o <<Orfeo belga>>, estigui constituït per les Lectiones a quatre veus, apart de les seves misses, a quatre, cinc, sis i vuit veus. Moltes d'aquestes obres resten recollides en cinc grans volums de música sacra titulats Patrocinium musices. Els seus fills com ja s'ha assenyalat recopilaren una altra sèrie d'obres sacres el 1604 en un volum titulat Magnum opus musicum.