Història

L'any 942 es troba amb la notícia d'una venda al prevere Cesari on s'esmenta la "casa de santa Cecíia" Sembla que l'origen del monestir va ser una petita comunitat monàstica. Cesari fou abat i amb la protecció del comte de Barcelona Sunyer I, el 945 va construir-hi un nou edifici, amb permís del bisbe de Vic però amb l'exigència de que visquessin sota la regla de sant Benet.

El 1023 va esclatar un conflicte de propietat amb el monestir de Ripoll i entre 1076 i el 1082 un altre problema quan el comte Berenguer Ramón II en féu donació a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès. Al segle XIV començà la decadència amb la puixança del de Santa Maria. La vida monàstica es va extingir el 1539 quan Santa Cecília es va unir al monestir de Santa Maria i es va mantenir com a parròquia.

Al segle XIX va rebre l'atac de les tropes franceses. Després passà tota la muntanya al bisbat de Barcelona. Entre 1940 i el 1950 va acollir una comunitat de monges benedictines i que actualment (2010) son les que acullen al peregrí i tenen un taller de ceràmica.

Arquitectura

De l'edifici de l'any 957 no queda res i per tant la construcció de l'actual es totalment romànica del segle XI. Té planta basilical capçada a l'est per absis semicirculars; la nau central té una major llargada que es perllonga cap a l'oest.

Les obertures de les naus són de voltes de canó paral·leles. Vuit finestres de doble esqueixada il·luminen l'interior.

L'aparell és de petits carreus, poc treballats i disposats en filades sense ordre i units amb morter de calç. Els angles estan reforçats amb carreus més grans.