Visitar Santillana del Mar es viatjar de l'Edad Mitjana al segle XVIII, època en la que s'edificaren la majoria dels tresors arquitectònics que alberga. Per la seva part la Cova d'Altamira, molt a prop de Santillana ens transporta a la prehistòria, un retorn als orígens.

Santillana del Mar, declarada Bé d'Interès Cultural el 1943, és avui un dels grans centres turístics de Cantàbria, cosa que no impedeix que la població hagi sabut mantenir l'equilibri entre els serveis que ha d'oferir als visitants i la conservació del seu patrimoni. Perquè l'afluència de turistes a aquesta localitat de poc més de 4.000 habitants és realment impressionant.     

Santillana del Mar, tal com la coneixem avui dia, es va començar a construir al segle IX, quan van arribar les relíquia de Santa Juliana i es va iniciar la construcció d'una petita ermita. Gràcies a les generoses donacions que el monestir va rebre dels reis de Castella, a partir sobretot del segle XII, la població va anar prosperant. En aquell mateix segle, el monestir havia adquirit la categoria de col·legiata. Un altre dels factors que va contribuir a la creixent importància de Santillana del Mar va ser el fet de trobar-se a la ruta del Camí de Sant Jaume per el nord. 

La col·legiata de Santa Juliana

Declarada Bé d'Interès Cultural el 1989, és una construcció romànica les primeres pedres de la qual es van col·locar el segle XII, encara que posteriorment patiria diverses modificacions. La façana està presidida per una portada romànica amb quatre arquivoltes, sobre les quals hi ha diverses figures i un Pantocràtor al centre, i sobre ella la imatge de Santa Juliana en una fornícula barroca. A la dreta veurem una torre cilíndrica que correspon a l'obra primitiva de la col·legiata.

L'església és de tres naus, on s'aprecien els afegits gòtics. La nau central està separada de les laterals per pilars cruciformes que sustenten arcs de mig punt. Així mateix, es pot veure el campanile i el cimbori. Un dels elements més coneguts de l'interior de la col·legiata és el retaule major, d'estil gòtic hispano-flamenc, amb escenes del martiri de Santa Juliana i de la vida de Crist. D'estil gòtic-plateresc és a l'altar major, al centre del qual hi ha un gran Crist crucificat. Al peu de l'altar veiem uns relleus dels quatre apòstols que daten de principis del segle XIII.

La pica baptismal, també d'estil romànic, està decorada amb un relleu de Daniel i els lleons. A la sagristia trobarem una creu reliquiari del segle XVI i el sepulcre de Santa Juliana, de mitjans del segle XV. El claustre és potser la part més valuosa del conjunt. Hi ha uns valuosos capitells amb relleus escultòrics que recullen els temes fonamentals de la iconografia romànica.
 

El conjunt històric-artístic

Cal perdre's pels carrers de Santillana, per contemplar un dels conjunts monumentals més notables de la península. En sortir de la Col·legiata podem dirigir-nos al palau dels Velarde, que està envoltat d'un cuidat jardí. També conegut com a palau de les Arenes, va ser construït al segle XVI i manté força l'estil renaixentista de l'època, malgrat les successives modificacions. La façana és rectangular, amb finestres geminades. Desfem els nostres passos per tornar a la Col·legiata, al costat de la qual hi ha les antigues cavallerisses dels abats, on actualment l'Ajuntament ha instal·lat el Museu Jesús Otero dedicat a aquest escultor local contemporani.

A prop queden diverses cases senyorials de gran interès. Una és la casa dels Abats, o casa de l'Arquiduquessa d'Àustria. Al davant hi ha les cases dels Cossío i els Quevedo, una al costat de l'altra. Que presenten una belles façanes blasonades.

Prenem ara el carrer Cantó per arribar a la casa de les espatlles, que té esculpits dos grans guerrers que sostenen el blasó (d'ells prové el nom de la casa). Al costat hi ha la casa del primer marquès de Santillana, d'estil gòtic, construïda al segle XV. Seguim caminant pel carrer Cantón i arribem a la cas dels Villa, la façana del qual ostenta un lema grandiloqüent (<<Un bon morir és honra tota la vida.>>). Al costat hi ha casa de Leonor de la Vega y Mendoza, gòtica de finals del segle XV i principis del XVI, en la que val la pena observar les singulars ferramentes de les portes i, a la façana posterior, les incorporacions renaixentistes.

A la part de la vila que queda més a ponent, agafem el carrer del Racial per arribar a la plaça de Ramon Pelayo, on està situada la torre de Don Borja, d'estil gòtic, construïda entre els segles XIV i XV, amb l'escut d'armes de la poderosa família dels Barreda. En temps medievals va tenir funcions defensives, però actualment és seu de la Fundació Santillana. Referint al carrer Cantó trobem la torre del Merino, construïda al segle XIV, en estil gòtic, per a residència del Merino Mayor de les Astúries de Santillana, que entre les seves funcions tenia la de recaptar els impostos en nom del rei. Els merlets ens recorden que era una autèntica fortalesa. Més endavant, davant de les cases dels Barreda-Bracho, hi ha la vella casona dels Bustamante, del segle XVIII, que encara conserva l'escut d'armes.

Finalment, creuant la carretera, arribem al Museu Diocesà, ubicat al convent Ragina Coeli. El museu ocupa un edifici dels segles XII i XIII, de transició entre el romànic i el gòtic. Un dels aspectes més interessants són els capitells romànics, en què hi ha esculpits motius vegetals, geomètrics i animals. Hi ha a més un relleu en què apareixen les llegendes de Santa Juliana i el dimoni, així com un Pantocràtor que es troba entre els més bells dels que es conserven a totes les províncies del nord. Al museu hi ha una important col·lecció d'imatgeria medieval, argenteries, esmalts i ivoris, etc... Abans de deixar Santillana per dirigir-nos a les coves d'Altamira, podem treure el cap a la propera i bonica platja de Santa Justa, de sorra fina i daurada.