El santuari de la Mare de Deu de la Bovera s'alça al cap-de-munt d'un turó de l'Urgell, situat a l'extrem nord de l'arquebisbat de Tarragona i als confins orientals de la província de Lleida, entre les poblacions de Verdú, Ciutadilla i Guimerà en el terme del qual està emplaçat.

Pel repeu del turó i corren les aigües del riu Corp, les quals fertilitzen la fondalada de Vallsanta, coneguda antigament per la moruna Vall d'Alfed o Alfez i més tard santificada per la fragància ascètica que, als temps medievals , alenaven les virginals cel·les d'aquell vetust monestir de Bernades que motivà el canvi de nom de la referida Vall. 

El santuari com a lloc de guaita es esplèndid ja que abasta des del Pirineu a les muntanyes de Prades i des del Montseny fins a l'Aragó. L'espectacle que s'ofereix a la vista, quan apunta el sol, es encisador i els de cap al tard esdevenen sublims. 

A l'entorn de la Bovera s'esguarden una multitud de santuaris marians, dels quals apareixen a primer terme com un rosari monumental de perles segarrenques, el Santuari de Santa Maria del Camí (Granyena), el de Ermita de la Mare de Déu del Pedregal (El Talladell), el de la Ermita de la Mare de Déu de Montalbà (Preixana), el de la Santa Maria de Vallbona (Vallbona de les Monges), el de          Rocallaura, el de la Mare de Deu de la Salut (Forés), el de la Mare de Deu de Passanant i el de la Mare de Deu de la Font del Balneari de Vallfogona de Riucorp, els quals constitueixen un testimoni ben manifest de la devoció que aquella comarca ha tingut sempre a nostra Santissima Mare.

L'obra primitiva

En les dependències inferiors de la casa que habiten els estadans de la Bovera hi ha una sèrie d'arcades romàniques sostingudes per columnes els capitelles de les quals apareixen barroerament decorats amb la senyal de la noble família Alemany, senyora de Guimerà (s. XII-XIV), i amb la creu de Sant Benet pròpia de l'orde del cistell.

Aquella construcció té l'aspecte de claustre monacal, però podria ésser també el pòrtic de la primitiva capella, i així semblen indicar-ho el senyal dels Alemanys que segella l'obra i la orientació de les arcades, la qual correspon perfectament a la que tenia la capella primitiva.

La relació dels senyors de Guimerà amb el santuari de la Bovera és ben manifesta del s. XV ençà. Però abans d'aquell temps alguns dels referits senyors ja havien demostrat la seva protecció al santuari, com ho prova el fet de que Ramon Alemany, en el seu testament del 10 de febrer de 1286, fet en poder del notari de Palerm, Marsuci Mussoni, instituí un capellà en la referida capella. 

Fora de les mentades arcades, no queda cap més rastre de l'obra primitiva.

REFERÈNCIES: Patronat de la Mare de Déu de la Bovera. Guimerà, Comissió de Cultura. pàgs. 7/8 i 13. text de Mn. Sanç Capdevila. Abril de 1892.