Sofía Casanova
Sofía Casanova va neixer un 30 de setembre de 1862 a la capital de Galícia i morí lluny de la seva terra a Poznan (Polònia) el 16 de gener de 1953.
Ja de molt jove es va revelar com a notable poetessa a les vetllades literàries que tenien lloc a Madrid a casa de Ramón de Campoamor i en altres tertúlies distingides, fins i tot al Palau Real davant Alfons XII. Va contreure matrimoni el 1887 amb el professor, noble polonès Wincenty Lutosławski, noble polonès, amb el que es va traslladar a Varsòvia. Aquest matrimoni està embolicat en un cert clima llegendari i es parla de grans desavinences entre l'esperit sentimental i apassionat de l'escriptora i la freda superstició del home de l'Est que va casar amb l'espanyola per complir un cert vaticini.
La veritat és que la poetessa va veure transcórrer la major part dels seus anys en terres estranyes que alhora li van servir per desenvolupar les seves facultats literàries. Fruit d'una nova residència a Rússia va ser el seu llibre La cort dels tsars i gran nombre de traduccions d'aquest idioma: també va traduir al polonès. Des de Varsòvia va col·laborar a les més importants revistes literàries i d'actualitat contribuint que els successos espanyols de l'època, com la Guerra del Rif i el terrorisme, no fossin tergiversades en aquells països.
Feia freqüents viatges a Espanya, on presidia una tertúlia literària assíduament concorreguda pels més importants escriptors d'aquells anys. La Segona Guerra Mundial la va sorprendre a Polònia, on se la va donar per morta després
de la ocupació alemanya. Més tard va viure l'ocupació russa.
En conseqüència va ser un valuosos testimoni dels esdeveniments històrics que van creuar aquella part d'Europa durant els darrers anys.
Per la seva tasca desenvolupada a l'Obra Antituberculosa havia rebut el nomenament per la Maria Cristina, de secretària del dispensari del seu nom i també se li va atorgar la gran creu de Beneficència i la d'Alfons XII. Coneixia perfectament els idiomes, francès, anglès, italià, polonès, portuguès i rus, i la seva tasca com a traductora és molt estimable.
Obres principals:
Poesia:
Cancionero de la dicha, Gotas de agua, Con su sombra,
Prosa:
El doctor Wolski, Sobre el Volga helado, Lo eterno, Más que amor, El pecado.
Traducciones:
Quo Vadis?, de Henryk Sienkiewicz, i Alma nihilista, de Zofja Kowalewska.
