El Parc Natural de Somiedo és un tros de terra de gran bellesa ideat per als amants de la natura. Es troba a la zona sud del Principat, limitant amb Lleó. És un territori dens en valors mediambientals i culturals. La seva superfície ocupa la gens menyspreable xifra de 300 quilòmetres quadrats. Tot un món de desnivells: relleus suaus i abruptes que varien des dels 400 metres fins a cotes superiors als 2.100.
La serralada cantàbrica, sistema muntanyós que discorre paral·lel a la línia de la costa entre les comunitats de Cantàbria i Galícia, representa un dels llocs més importants del patrimoni natural d'Europa Occidental. Al sud-oest del Principat d'Astúries hi ha el parc natural de Somiedo amb prop de 30.000 Ha de superfície declarat el 1988 d'acord amb la Llei de protecció dels espais naturals de la comunitat asturiana. Per fer compatible la preservació dels sistemes naturals amb les tradicionals activitats de l'home a la zona, es van establir fins a cinc zones segons les característiques biològiques, els usos i les activitats. Aquesta zonificació varia entre les àrees d'ús restringit especial, on no es permet l'accés a visitants excepte autorització expressa del Parc i les zones d'ús general, a la perifèria dels nuclis habitats i de les seves vies de comunicació respectives.
Al consell de Somiedo l'home ha estat i continua estant estretament vinculat amb el medi natural. Antigament la agricultura de muntanya va tenir una certa importància però en l'actualitat l'economia del consell es fonamenta en la ramaderia de raça particular vacuna, la vaca roxa o asturiana de les valls, per a l'obtenció de carn: nombrosos certàmens o fires de bestiar confirmen la importància d'aquesta secular activitat. L'arquitectura va ser fins a temps recents, igual que a altres indrets d'Europa, un clar exponent d'adaptació i aprofitament de la disponibilitat del medi natural; les sostres eren construïdes amb un arbust, l'escombra o bé amb piornos, aquests "teitos", com aquí se'ls coneix, difereixen de les "pallozas" d'altres zones de la serralada on aquestes s'utilitza palla de sègol. Al costat dels caserius de "teito" solien trobar-se unes construccions de fusta aixecades sobre el terra mitjançant pilars ("pegollos") per evitar la humitat i l'accés dels animals: són els "horreus" i les "paneres". La seva utilitat és emmagatzemar els diversos productes que el camp i el bosc ofereixen a l'home a Somiedo.
Els punts panoràmics més singulars són el Mirador del Príncep d'Astúries a prop del poble de La Peral i a la carretera d'accés al poble de Valle de Lago.
Dels 7 itineraris o rutes presents al Parc n'hem seleccionat quatre per recórrer a peu sense cap dificultat.
La Ruta dels Llacs permet observar els fenònies glacials en el relleu com són les valls en forma d'U. La Ruta de la Pornacal es realitza a través d'un camí d'ús exclusivament ramader accedint a la branya de la Pornacal on es troba un conjunt de 34 construccions de cabanes de "teito", amb plantes Branya Viella ia diferència de les anteriors, aquestes cabanes són de planta circular, anomenades "corros". La Ruta de Cornón, permetrà observar les llaunes zones de Somiedo ja amb els seus 2194 m és la cota màxima assolida al consell. Els romans van establir el contacte entre el centre d´Astúries i la localitat lleonesa d´Astorga a través del Camí Reial del Port de la Taula: el quart dels nostres itineraris recomanats. A certs trams d'aquest recorregut encara és possible observar l'antic empedrat de la calçada primitiva.
A causa de la seva situació a l'anomenada Iberia Atlàntica, així com per la seva proximitat relativa al mar i l'accidentada orografia, el Concejo de Somiedo posseeix unes característiques climàtiques amb els típics estius frescos i hiverns relativament suaus. Sol ploure al llarg de totes les estacions en posseir una molt alta humitat ambiental i abundant nuvolositat en ser retinguts els núvols en els elevats vessants.
La gran diversitat del paisatge és deguda a l'enorme varietat en la composició geològica del substrat sometà constituït per calcàries, pissarres, gresos, dolomies i quarsetes, entre d'altres. Aquestes roques tenen una edat entre 300 i 700 milions d'anys (entre el Precambrià i el Carbonífer) i el seu origen és atreure dels sediments marins plegats i fracturats durant l'Orogènesi Herciniana, durant el Carbonífer. La Tectònica alpina (molt més recent) va tornar a crear nous relleus rejovenint l'antiga estructura hercínica i actualment s'observen pendents molt pronunciats i impressionants canons calcaris al seu pas pels cursos de les valls. A les zones més altes es conserven formes en relleu que denoten l'acció glacial del Quartenari: un cop retirats els gels, alguns circs han donat lloc a llacunes i llacs com el de la Vall, Bé i les llacunes de Saliència.
Donada l'amplitud i la varietat de substrats, la vegetació és molt diversa arribant-se a comptabilitzar fins ara, més de 1000 espècies diferents de vegetals superiors.
El pis o domini bioclimàtic montà s'estén fins a aproximadament 1600 m s. m., sent el domini clar de la fageda que de vegades es troba acompanyat per bedolls a la part superior. Si el terra és pobre ens trobarem amb roures de l'espècie Quercus petrae, així com bàlec i bruguerars. Les àrees calcàries estan dominades per alzinars, brucs i ginestes. Als fons de les valls, una humitat més gran permetrà l'assentament de boscos mixtos compostos per freixes, oms, avellaners, aurons i roures de l'espècie Quercus robur: les praderies i hortes han substituït l'antic bosc mixt frondós.
El pis subalpí posseeix un desenvolupament de la vegetació molt més pobra i uniforme trobant-se limitat inferiorment per la cota 1600. A partir d'aquesta altura, a Somiedo, amb les seves característiques biogeogràfiques ja comentades, no es desenvolupa pràcticament cap peu arbori estant dominada la vegetació per matolls i rales pastures. Als sòls calcaris dominaran les espècies ginebre i boixerola; en els substrats silicis, a més d'obrens trobarem nabius, Vaccinium myrtilus, de transcendental importància en formar part en la dieta de nombrosos animals a la tardor.
