Stanley Donen va neixer el 13 d'abril de 1924 a la ciutat de Columbia esta de Carolina del Sud (USA), i va morir a Manhattan el 21 de febrer de 2019.
El seu estil de direcció era conegut com <<el rei dels musicals d'Hollywood>>, va treure els musicals dels estudis i els situà als exteriors: coreografia innovadora, estreta col·laboració amb Gene Kelly .
S'associa Stanley Donen amb alguns dels músics més innovadors de Hollywood de finals dels anys quaranta i cinquanta. Ballarí, en 1941 va iniciar una duradora associació amb Gene Kelly, primer en els espectacles teatrals d'aquest i després en pel·lícules. Se li va confiar a Donen la posada en escena dels números musicals de Take Me Out to the Ball Game (1949), on Kelly actuava al costat de Frank Sinatra.
La primera pel·lícula de Stanley Donen com a director va ser Un dia a Nova York (1949), de nou amb Frank Sinatra i Gene Kelly, que compartia la direcció. Junts van crear un nou estil de ball en la pantalla, menys polit i sofisticat que el de Fred Astaire, però més viril i realista. Un dia a Nova York també reutilitzava els exteriors de la ciutat de Nova York. Després de realitzar Noces reials (1951), amb Fred Astaire, Stanley Donen va dirigir de nou amb Kelly Cantant sota la pluja (1952). Considerada una de les obres mestres del cinema musical, ofereix alguns balls extraordinaris de Gene Kelly, Donald O'Connor i Debbie Reynolds, per no parlar de la impresionat actuació de Cyd Charisse.
Set núvies per a set germans (1954) va ser un enèrgic musical rural, amb coreografia de Michael Kidd. Donen tornà a treballar amb Gene Kelly i Michael Kidd a Sempre fa bon temps (1957), més convencional, va permetre a Stanley Donen treballar de nou amb Fred Astaire. A The Pajama Game (1957), compartí la direcció amb George Abbott, que escribí i dirigí l'obra teatral original. Després d'un parell de comèdies romàntiques amb Cary Grant, Kiss Them for Me (1957) i Indiscreet (1958), Stanley Donen tornà a compartir la direcció amb George Abbott a Damn Yankees! (1958), un musical ambientat en el món del beisbol. Després d'abandonar el musical per la comèdia i les pel·lícules romànticas, va treballar dues vegades més amb Cary Grant, a The Grass Is Greener (1960) i Xarada (1963). A Dos a la carretera (1967) tractà de combinar una road movie amb el romanticisme. Les últimes pel·lícules de Donen són gastades, mancades de l'energia i frescor dels seus primers treballs.
Millors pel·lícules
Lio en Rio (1984); Saturno 3 (1980); Los aventureros de Lucky Lady (1975); El principio (1974); La escalera (1969); Al diablo con el diableo (1967); Dos en la carretera (1967); Arabesco (1966); Xarada (1963); Pagina en blanco (1960); Una rubia para un gángster (1960); Malditos yanquis (1958); Indiscreta (1958); Bésalas por mi (1957); The Pajama Game (1957); Una cara con àngel (1957); Un extraño en el paraíso (1955); Siempre hace buen tiempo (1955); Set novies per a set germans (1954); Tres chicas con suerte (1954); Fearles Fagan (1952); Cantant sota la pluja (1952); Love is Better Than Ever (1952); Bodas reales (1951); Un dia a Nova York (1949).
Companys de ball
Stanley Donen i Gene Kelly treballaren junts en molts musicals, col·laborant en la coreografia i la direcció.
- Es van conèixer en Pal Joey, producció de Broadway on Kelly actuava mentre que Donen, de setze anys, formava part del cor.
- Van treballar junts per primera vegada en Take Em Our the Ball Game (1949), on Donen feia el muntatge dels números musicals.
- Resulta curiós que la primera esposa de Donen, Jeanne Coyne, més tard es casés amb Gene Kelly.