Victòria es va formar en el Conservatori del Liceu de Barcelona. En 1941 i gràcies a un concurs radiofònic, pogué debutar en el Teatre Victoria de Barcelona en l'òpera La Bohème. Unida al grup Ars Musicae, cultivà aspectes de la música barroca llavors molt allunyats de la pràctica habitual.
El seu verdader debut artístic fou en un recital en el Palau de la Música Catalana (1944) i el 13 de gener de 1945 es consagrà en el Liceu el dia del seu debut en el rol de la comtessa de Les noces de Fígaro, de Mozart. Seguidament cantà en el mateix teatre Giovanna d'Arco de Giuseppe Verdi, Manon de Jules Massenet (considerada una de les seves grans especialitats).
El 1948 guanyà el Concurs de Cant de Ginebra, fet que obrí les portes a la seva carrera internacional, en la que assolí un reconeixement immediat: canta Faust  de Charles Gounod, en l'Òpera de París (1949), La bohème, en el Covent Garden de Londres (1950) i de nou Faust en el Metropolitàn de Nova York, on cantà diverses temporades seguides amb una refinada qualitat que la va fer famosa i que li obrí les portes del món discogràfic.
Fou la primera cantant espanyola que debutà a Bayreuth (en 1961 amb l'Elisabetta de Tannhäuser de Richard Wagner). Aquest mateix any particià en l'estrena mundial de l'Atlàntida del mestre Manuel de Falla, en el Gran Teatre del Liceu, on hi canta de nou en 1967. Després concentrà la seva carrera en el lied i en la cançó popular catalana, i comptà els seus recitals per centenars, realitzats en les principals ciutats del món. En 1992, tornà a cantar l'Atlàntida en el Liceu de Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics d'aquell any.