Plini el Vell explica, a la seva Història natural, que les grues volen en bandades organitzades. En trien una que anirà al capdavant del grup i farà de guia, mentre que une altres es disposen per torns a la reraguarda, per avisar amb esgarips si alguna es desvia; vigilen, així, que el grup es mantingui unit. A la nit mentre totes dormen, sostingudes sobre una pota, n'hi ha unes altres que romanen despertes i fan de sentinelles; amb unaurpa aguanten una pedreta, de manera que, si s'adormen, aquesta cau i es demostra així la seva negligència. D'aquesta manera, amb un llenguatge viu i descripcions farcides de curiositats, Plini va relatar els caràcters i els costums d'una gran quantitat d'animals. 

Normalment, tendim a imaginar-nos la societat de segles passats com una gran massa de persones analfabetes, però la realitat és que tenien una gran riquesa en coneixements de la saviesa popular. Les observacions  naturalistes de l'escriptor llatí es van transmetre de generació en generació el mateix en les històries bíbliques i de la mitologia clàssica. D'aquesta manera, la rica imatgeria dels retaules de les esglésies, dels capitells dels claustres i de les obres d'art en general, així com de l'heràldica, incomprensibles per a nosaltres avui, eren entenedores per a la majoria de la població.

Cada bèstia un valor

El cavaller d'aquest quadre, atribuït durant segles 
Albrecht Dürer (fins que un restaurador, el 1919, va destapar la firma del certellet que veiem penjat d'una branca), està envoltat d'un univers poblat per delicades al·legories animals i vegetals. Resultava fàcil, per a la societat italiana del Renaixement, fer la transposició de les conductes de cada bèstia als temperaments humans. 

La feresa o la mansuetud, la manera com es defensa i com ataca, la vida en grup o en solitari, la jerarquia dins de la famía i del grup...Amb tot plegat es va elaborar un quadre de correspondència dels animals amb les persones. I el pintor va plasmar aquelles qualitats que convenien més al caràcter del cavaller. Els gossos de caça signifiquen fidelitat i lleialtat. El conill, que, en altres contextos, és símbol de luxúria, aquí s'associa amb l'astúcia. El cavaller és l'animal de la noblesa i, alhora, el cap abaixat indica humilitat. La garsa expressa elegància i distinció.

Els més de vint animals que surten al quadre transmeten una lliçó del manual del bon soldat. El caretellino de l'esquerra culmina amb un lema: Mala mori quam foedari, abans morir que ser deshonrat, que havia de tenir en compte l'aspirant a cavaller. Un jove no identificat que podria ser una figuració idelitzada, però que, en cas que fou un retrat d'una persona real, seria el primer dl cos sencer de la història de l'art.