Ausiàs March va néixer segurament a Gandia --per bé que Beniarjó no sigui del tot descartable, perquè en ambdós llocs tenia casa el seu pare, el també poeta Pere March-- pels vols de l'any 1397. Aquesta data tampoc no és segura, però hi ha dos fets que la fan altament versemblant. El primer és que l'any 1409 el seu pare l'emancipà, la qual cosa indica que ja havia fet els dotze anys. El segon es produeix el 1422, quan Lionor Ripoll, mare del poeta, ret comptes de l'administració de la tutoria d'Ausiàs March, cosa que implica que havia arribat a la majoria d'edat, o sia que ja tenia vint-i-cinc anys.
En la seva joventut es lliurà preferentment a l'exercici de les armes, i ja adobat cavaller, l'any 1420 prengué part en la primera aventura italiana d'Alfons el Magnànim, combatent en les guerres de Còrsega i Sardenya --una expedició en la qual participaren altres escriptors que ja són coneguts, Andreu Febrer o Jordi de Sant Jordi. Quatre anys més tard, i sempre al servei del monarca, lluità en les campanyes contra la pirateria que tenia els seus caus al nord d'Àfrica, i també en les guerres de Nàpols i Sicília. La seva actuació militar degué ser força meritòria perquè el rei, en reconeixença de la seva brillant i ardida participació, el va afavorir amb diverses recompenses, entre les quals destaca la concessió del privilegi de la jurisdicció civil i criminal sobre el lloc de Baniarjó, i les alqueries de Pardines i Verniça, l'ús de les quals ja havia tingut el seu pare, i que Ausiàs March havia novament sol·licitat.
Acabada la campanya africana Marc abandona la vida militar i s'instal·la a Gandia, on residirà molts anys exercitant, no sense tensions, i amb rigor, els seus drets de senyor feudal, mentre el contacte amb el rei es perpetua a través del càrrec de falconer major que el Magnànim li atorga l'any 1425.
Quan ja devia tenir prop de quaranta anys, el 1437, contrau matrimoni amb Isabel Martorell, germana de l'autor del Tirant lo Blanc, Joanot Martorell. Isabel aportà al matrimoni un dot francament considerable: 3.000 florins, que foren garantits amb els llocs de Ràfol, Traella i Cuca, situats a la Vall de Xaló. Aquest fet motivà greus conflictes entre la família del poeta i la del narrador, que assoliren el seu punt culminant l'any 1438, en què Galceran Martorell va trametre, amb data del 15 de gener, un cartell de deseiximent (un trencament de pau i incitació i inici de guerra privada) a Ausiàs March <<per mal grat que he de vós>>. Tot i que sembla que just al cap d'un any el germà d'Isabel i March fermaren un pacte que donava fi a les bregues, no fou fins la mort d'Isabel, esdevinguda el 25 de setembre de 1439, que cessaren els litigis entre les dues famílies. Isabel, que el féu hereu unversal dels seus béns, morí sense descendència.
Les noticies més rellevants que hom posseeix d'Ausiàs entre aquesta darrera data i la del seu segon matrimoni fan referència a diversos conflictes de jurisdiccions, tant, per exemple, amb representants legals de la ciutat de Gandia, cosa que representà un cert enfrontament amb el rei de Navarra i duc de Gandia, el futur Joan II d'Aragó, com amb súbdits seus de diferents contrades, així cristians com musulmans.
L'any 1443 es casà amb Joana Escorna, pertanyent a un antic llinatge valencià, Amb el qual els March estaven emparentats, per la qual cosa calgué dispensa papal. Joana Escorna per la seva banda, aportà un dot de 50.000 florins, que han augmentat amb un <<creix>> de 25.000 del propi March, en virtut de la virginitat de la donzella. El matrimoni romandrà a Gandia fins l'any 1450, en què fixarà la seva residència a la ciutat de València.
Al llarg dels onze anys que durà el matrimoni, la vida de March, sempre atent als seus drets, no es veié tampoc lliure de conteses. El fet més seriós, però, esdevingué l'any 1457, i comportà lamentables conseqüències. March va trametre al bastard Francesc de Vilanova una <<lletra fent so de batalla>>. Com que March era cavaller, i no podia desafiar un bastard, escriu el repte <<de part de son fill lo bastard>> (probablement Joan), qui tenia, pel que sembla, poderoses raons per desitjar combatre ràpidament i a ultrança amb Francesc de Vilanova. El motiu que els conduí a voler satisfer <<a vostra ira i nostra honor>> , fou el fet que Francesc de Vilanova amb més de vint-i-quatre homes, segons especifica la lletra, va escometre al fill de March, que anava acompanyat només <<ab quatre moros>>, sense cap mòbil aparent, i amés a més <<en terra de mon pare>>. Com sigui que la lletra de March no obtingué una resposta immediata i directa, el poeta va recórrer al rei, i Francesc de Vilanova fou empresonat. El 7 de gener de 1458, però, la muller de Francesc de Vilanova denunciava March al governador de València, i aquesta denúncia provocà, al seu torn, l'empresonament del poeta. Tot i que l'assumpte es prolongà, March era posat en llibertat a finals del mateix mes de gener.
Joana Escorna, a qui, segons ha demostrat convincentment l'historiador Martí de Riquer, dedicà les sis peces que formen els anomenats <<Cants de mort>>, traspassà a finals de 1454. Aquesta dama tampoc no donà descendència a l'escriptor.
El 29 d'octubre de 1458 March fa un primer testament a València, <<detengut d'accident de malaltia>, i el 4 de novembre un segon, al qual va afegir un codicil el 3 de març de 1459, dia en què morí.
March instituí hereu universal dels seus béns Jofre de Blanes, fill d'una germana de Joana Escorna, i, en els seus testaments consignà diverses disposicions en benefici dels quatre fills no legítims vius -- un cinque, més gran, de nom Francesc, devia haver mort abans, per tal com no és esmentat en aquets documents. Eren Joan, Joana, Pere i felip, aquest darrer fill d'una esclava de nom Marta.
A partir de les dades que s'obtenen de la seva biografia, així com de les que provenen de l'inventari dels seus béns realitzat després de la seva mort, ens podem fer una imatge prou correcta del que fou la vida del poeta, i entreveure-hi algun detall que respongui al seu tarannà personal.
March se'ns presenta com un exponent típic de la petita noblesa, escrupolós defensor d'una drets cada vegada més amenaçats pel poder creixent de les ciutats, i oposat sovint a l'extensió del poder de la monarquia. Malgrat el fet que la seva poesia és freqüentment d'un conceptualisme feixuc, March no pot ser considerat co un autor que troba en la filosofia el seu redós, Martí de Riquer els seus tecnicismes la forma més precisa per expresar-se. De fet, els llibres que deixà són principalment d ematèries relacionades amb el seu ofici de poeta. En realitat, la seva dignitat i el seu orgull de cavaller se satisfà més amb el servei al rei com a falconer, que no pas mitjançant la tasca de pensador. I també, no caldir, com autor d'uns versos que de seguida foren apreciats pel seu contingut moral.
Entre els últims llibres que tenia Ausiàs March a la seva casa de València en el moment de morir, l'inventari enregistra <<dos llibres, en paper, de forma de fulls desqüernats (desenquadernats), ab cobles>>: són amb tota probalitat, els seus poemes.