A la Comunitat de Navarra i, en plena Depressió de l'Ebre es troba una zona d'aproximadament 42 Ha de superfície on es compaginen una sèrie de sistemes naturals de caràcter estèpic d'extraordinari valor ecològic: Les Bardenas Reales.
Les escassíssimes pluges de l'àrea, així com el seu origen recent a causa de la formació del continu dipòsit de materials (guix, calcàries, argiles ia més) en forma d'estrats perfectament diferenciats ha configurat el relleu i els hàbitats naturals d'aspecte llunàtic i desèrtic però no per això sense valor natural. Les tradicionals activitats humanes (8 cultius, incendis i sobretot ramaderia), l'erosió conseqüent i la litologia han acabat de configurar l'estat actual de l'àrea que es divideix en tres zones ben diferenciades, anomenades El Plano, Bardena Negra i Bardena Blanca.
A la primera, El Plano, el seu relleu suau ha permès l'assentament d'extensions de cultius cerealistes de secà alternats amb vegetació arbustiva i carrascars: en aquesta plana es troba un dels pocs reductes d'avutarda de la Vall de l'Ebre, nucli que es troba a la mateixa vora de l'extinció, amb escassíssims efectius, degut a les transformacions agrícoles així com a la caça furtiva. Els tallats i penya-segats que limiten El Plano són recer de nombroses espècies d'aus i mamífers entre els quals es troben diverses rapinyaires, mustèlids i l'abundant senglar que es refugiaran a les pinedes al costat de ginebres, llentiscles, savines, arçot i romaní.
A la Bardena Blanca es troben els hàbitats més típicament esteparis, fruit de l'escassíssima pluviometria, la configuració litològica i a l'escassa intervenció humana (llevat del sobre-pasturatge) ha propiciat l'assentament d'espartars, solanums, salicòrnies, siscalls, espernallacs i el salat blanc, així com de diversos matolls estèpics. Així mateix, hi ha uns micro-ambients, les basses temporals d'aigua la presència de les quals és deguda al règim de pluges. Solen envoltar-se de jonqueres i tamarius i són de vital importància per a la presència de les escasses espècies d'amfibis a Las Bardenas actuant com a refugi durant la migració de nombroses espècies d'aus entre les quals predominen diversos anàtids i limícoles.
Des del 1951 i en plena Bardena Blanca l'Exèrcit de l'Aire va llogar unes 2000 Ha, per a la instal·lació d'un polígon de tir a la zona. La presència constant d'exercicis de foc i, sobretot, el vol rasant dels avions militars han ocasionat i continuen produint greus problemes per a la presència de nombroses espècies d'aus sobretot durant l'època reproductora.
En efecte, espècies tan escasses i interessants com la perdiu de garriga, la xurra, l'alosa becuda, la terrerola rogenca, El torlit, l'esparver cendrós, el còlit gris i ell sisó comú, freqüenten aquests paratges secs i tenen importants efectius. Als tallats i barrancs nidifiquen nombroses parelles de voltor comú i l'aufrany comú entre les rapinyaires carronyeres, el falcó pelegrí i el mussol reial així com diverses espècies denominades rupícoles com el falciot reial, avions, còlit negre, merla blava i pardal cridaner, entre altres. Entre els rèptils, citarem la presència abundant de la serp verda i la serp blanca, el llangardaix ocel·lat i diverses espècies de sargantanes.
Finalment, la Bardena Negra, anomenada així pel seu domini de coloració fosca a causa de les formacions forestals al costat dels clars mitjans cerealistes i estèpics, està recoberta d'interessants pinedes de pi blanc amb un sotabosc compost d'alzines, arboços, algun escàs roure xicotet així com de savines. Aquests mitjans forestals permeten la presència de nombroses espècies faunístiques com certs passeriformes, el tudó, picot garser gros, el cada vegada més escàs gat salvatge així com l'àguila calçada comuna, l'àliga daurada i l'àguila marcenca.
Totes aquestes riqueses biològiques i paisatgístiques van encaminar el Govern autònom de Navarra a la creació de tres Reserves Naturals que totalitzen gairebé 3000 Ha de superfície la missió de la qual és garantir l'enorme biodiversitat que aixopluga aquesta valuosa zona natural: són el Vedado d'Eguaras, el Rincón de Bu i Caídas de la Negra.
Els ecosistemes i espècies de Las Bardenas Reales estan amenaçades en conjunt per la continuïtat del polígon de tir, els trencaments de la coberta vegetal estòpica, el projecte de l'embassament del feril·la així com de les massificacions turístiques i activitats esportives que agredeixen aquests sensibles paratges. Potser la solució davant aquests problemes és la creació d'una figura conservacionista com un parc natural on sigui compatible la preservació del medi bardener amb la presència tradicional humana (cultius, ramaderia) com ho ha estat durant molts segles. Les altres activitats s'haurien d'abolir de la zona atesa el seu confirmat caràcter lesiu sobre els ecosistemes.
