Bernat Metge
Per sobre de qualsevol altre escriptor humanista de la Corona catalano-aragonesa hi podem situar Bernat metge. Nascut a Barcelona vers el 1364 fou un escriptor, traductor i considerat el precursor de l'humanisme a les lletres catalanes. Tant és així que Francisco Rico afirma que en realitat <<La idea de l'humanisme català es va pensar fonamentalment com un marc per enquadrar-hi Bernat Metge>>. Aquesta gloria de les lletres catalanes va morir a Barcelona l'any 1413.
Bernat Metge era fill d'Agnès i de Guillem Metge, apotecari de Barcelona i vinculat professionalment a la cort, Orfe de pare quan encara era infant, la seva mare va casar-se amb el protonotari de la cancelleria reial Ferrer Saiol. El seu padrastre l'introdueix, ja de ben jove, a la cancelleria com ajudant de registre de la reina Elionor, muller de Pere III el Cerimoniós. Gràcies doncs a Ferrer Sayol, Bernat Metge pot introduir-se en aquest estament que tenia en la cultura el seu poder; i potser també gràcies a ell adquirirà una decantació especial cap als autors clàssics, ja que no hem d'oblidar que Ferrer Sayol havia traduït el llibre De re rustica de Pal·ladi Rutili.
Morta la reina Elionor, Bernat entra al servei de l'infant Joan. És important aquest fet perquè els dos eren més o menys de la mateixa edat, i un càrrec de tanta confiança es podrà perllongar quan l'infant passi a ser rei. Aixì trobem que Ferrer Sayol és l'home de confiança de Pere III i el seu fillastre Bernat Metge serà també l'home de confiança del futur rei Joan I.
Bernat Metge comença la seva obra literària en temps encara del rei Pere, però les seves primeres incursions en el món literari són encara ben medievals.
El 1387 Joan I és coronat rei i Bernat metge és nomenat escrivà del rei. Un any més tard comencen a venir els primers problemes, ja que a les corts de Montsó s'havia de discutir sobre les acusacions d'escàndol públic i malversacions que el poble feia als oficials del rei. Les dificultats, si bé no alteren la situació oficial de Bernat Metge, posen en dubte la seva actuació; i és a partir d'aquí que Bernat metge utilitzarà en benefici propi els dots de literat excel·lent per poder a través de les seves obres deslliurar-se de qualsevol responsabilitat en els afers que se li imputaven. Recorrerà als clàssics no sols a la recerca d'un estil elegant, sinó també per trobar-hi temes i arguments per a les seves finalitats personals.
El 1395 és enviat en ambaixada a Avinyó, on segurament va estar en contacte amb Johan Ferrández d'Heredia, i serà precisament a la cort dels papes on coneixerà les obres més humanístiques de Francesco Petrarca, algunes de les quals l'enlluernaran tant que immediatament intentarà traslladar-ne el patró a obres seves. Tal és el cas de la influència del Secretum sobre l'Apologia.
Quan torna, la cort es trasllada a Mallorca a causa de la pesta. Les excessives pressions fiscals de la cort obliguen els reis a tralladar-se a Perpinyà, ja que a Mallorca començava a haver-hi malestar. Notícies d'inseguretat a la frontera fan que els reis traslladin la cort de Perpinyà a Torroella de Montgrí.
A Torroella el rei torna a rebre acusacions de les ciutats en contra dels seus oficials, però el domini d'aquets sobre ell és tal que encarrega les investigacions a ells mateixos. La repressió dels oficials sobre els seus acusadors és ferotge, i possiblement en aquest temps el rei començava a tenir sospites, ja que el 19 de maig de 1396, poc temps després d'aquest afer, el rei moria misteriosament a Foixà, mentre estava de cacera. Bernat Metge és acusat, amb altres oficials, de la mort del rei entre altres coses no tan greus. Seguint l'experiència d'altres vegades que havia estat acusat recorre a la literatura, i aquest cop malgrat la importància de les acusacions, de la seva defensa sortirà una obra mestra: Lo Somni.
De nou Bernat metge és absolt, i Martí l'Humà no triga gaire a restituir-lo a la cancelleria. A partir d'ara Bernat Metge complirà el seu deure d'una manera estricta, no farà tripijocs polítics, però tampoc no escriurà cap altra obra. A la mort de Marti I, sembla que es va posar al costat dels urgellistes, ja que amb Ferran d'Antequera, viurà absolutament retirat de tot càrrec.
