Johan Ferrandez d'Heredia ingressà a l'orde militar de l'Hospital, del qual arribà a ser la màxima autoritat amb el títol de gran mestre de Rodes. Per raons de la seva carrera diplomàtica al servei dels reis del Casal d'Aragó va passar força temps a la cort papal d'Avinyó, on es formà intel·lectualment i on treballà més endavant en la confecció de la seva obra literària. La resta del temps la passà a l'Orient, com a gran mestre de l'orde de l'Hospital, i aprofità l'estada per terres de Grècia per recollir documentació escrita dels antics escriptors hel·lènics, que li servís per a la confecció de la seva obra literària. 

Sabem que va portar de Grècia, perquè Joan I li insisteix en una ràpida traducció i tramesa: obres com De bello Iudaico de Josep, El llibre dels emperadors del bizantí Joan Zonaras, Vides Paral·leles de Plutarc, una Crònica de Morea,  un  llibre de Justí sobre les guerres de Macedònia, i probablement també fou l'introductor de Tucídides  a Occident. 

Amb tan bones referències com són una educació a Avinyó primer, i a Rodes i al Peloponès després, podríem pressuposar que ens trobem davant del primer humanista de la Corona. La manipulació de tant bella documentació com la que va recollir desmereixerà aquesta consideració inicial. El respecte i l'admiració dels humanistes per les llengües clàssiques gregues a traduccions successives des del grec clàssic fins a l'aragonès tot passant pel grec demòtic, i encara aquestes traduccions estan fetes per mà diferent i per tant amb consideració diferent. 

Amb tot, això seria una desviació més o menys disculpable; però el que ja no es pot considerar humanista de cap de les maneres és la barreja indiscriminada de cròniques històriques medievals i de cròniques fantàstiques, com la de Geoffrey de Monmouth  Història dels reis de Bretanya, amb autors clàssics com Plutarc.

La seva producció més destacada se situa en el terreny de la literatura històrica en llengua aragonesa.

Entre les seves obres destaquen la Grant Cronica d'Espanya que arriba fins a la presa d'Algesires en temps d'Alfons XI de Castella, i la Cronica de los Conquiridors.