Biblioteca d'Alexandria
Demetri de Falèron,ex-alumne, a Atenes, del Liceu d'Aristòtil, va ser l'encarregat d'endegar la famosa Biblioteca d'Alexandria. Es tracta del primer intent de posar per escrit "la memòria de la humanitat"
- Demetri de Falèron està entusiasmat amb l'encàrrec del flamant sobirà d'Egipte, Ptolemeu I, antic general d'Alexandre el Gran, La monumental institució no tant sols ha de servir per promoure la cultura grega, sinó també per legitimar la nova monarquia. En aquesta empresa, l'ex-alumne d'Aristòtil sap que té la col·laboració de les muses, les deesses de les arts del coneixement, que donaran nom a aquell temple de la "memòria de la humanitat".
- Demetri està nerviós i excitat, sap que les pròximes setmanes al Museu d'Alexandria hi aniran arribant les ments més brillants del Mediterrani. Ja els ha preparat quantitat ingents de papir, el nou material d'escriptura etret de les tiges d'una planta homònima que creix a les ribes del riu Nil. I estarà pendent de tot el que puguin necessitar aquells hostes alexandrins. Això de ser responsable d'un centre destinat a ser el far intel·lectual d'Occident és el repte de la seva vida.
El context
Mort Alexander el Gran, Ptolomeu I, sobirà d'Egipte, volia convertir Alexandria en la nova Atenes, que, anys enrera, s'havia erigit en el far intel·lectual d'Occident
Les conseqüències
A la Biblioteca d'Alexandria va néixer la figura del filòleg. Es dedicava a l'anàlisi i l'edició de textos i a idear una espècie de top ten, la llista dels millors autors per gènere. Amb el temps va arribar a tenir 700.000 volums, ja que s'obligava tots els vaixells que arribaven a port a deixar els llibres que duien per copiar-los i traduir-los.
El personatge clau
Orador, filòsof i poeta grec, a Demetri de Falèron (350-280 aC) li va ser confiat el govern d'Atenes entre el 317 i el 307 aC. Quan la ciutat va caure a mans del futur rei Demetri I de Macedònia, va fugir a la cort d'Alexandria, on Ptolomeu I va anomenar-lo el primer bibliotecari.
Foto del centre
La fotografia del centre és una il·lustració del segle XIX que mostra uns escolars a la Biblioteca d'Alexandria. Creada per Ptolomeu, va arribar a disposar d'un fons bibliogràfic de 700.000 volums.
331 aC
Alexandre el Gran fundà Alexandria en honor a la seva figura.
320 - 221 aC 47 aC
Durant el transcurs d'una guerra, Juli Cèsar incendia la biblioteca sense voler-ho fer.
642 aC
Segons fonts cristianes, el califa Umar I ordenà cremar la biblioteca amb la famosa frase: "Si no estan d'acord amb l'Alcorà serà millor cremar aquests llibres".
2002
Inauguració de la nova Biblioteca d'Alexandria.