Blanca d'Anjou (Nàpols, 1280-Barcelona, 14 d'octubre de 1310) va ser princesa de Nàpols i regna consort d'Aragó. Filla del rei Carles II d'Anjou i de la seva esposa Maria d'Hongria. En el tractat de Anagni de 1295 es va concertar el seu matrimoni amb el rei Jaume II. 
El 29 d'octubre de 1295, el rei Jaume el Just va contraure núpcies amb Blanca de Nàpols. La cerimònia va tenir lloc al Monestir de Santa Maria de Vilabertran. D'aquest enllaç van néixer deu fills: cinc barons i cinc fembres. Segons el cronista Ramon Muntaner, l'egrègia dama era bella, bondadosa, i admirada per tota la Confederació catalano-aragonesa. Va morir al palau reial de Barcelona el dia 14 d'octubre del 1310. El rei comunicà la mort de la seva dona amb aquestes paraulesː «Us fem saber amb aquesta lletra, amb gran amargor i aflicció del cor, com la il·lustre senyora Blanca, de grata memòria reina d'Aragó i caríssima muller nostra, plagué a Déu que morís i li lliurés l'esperit com a reina catòlica que era el dimarts darrer passat al vespre, després de gravíssims dolors que li calgué sofrir per raó del part, durant uns quants dies, i que l'escometeren repetidament». El seu cos fou traslladat al Monestir de Santes Creus, i uns anys més tard, construït un majestuós panteó al creuer de l'església, fou col·locat en un sepulcre immediat al del seu espòs. Aquestes sepultures foren profanades l'any 1835, en els fets vandàlics i sacrílegs dels quals fou víctima el Monestir.

Es deu a Joaquim Guitert i Fontserè que fou un docte historiador, els noms dels dos capitosts: Ristol, de Vila-rodona i el Jesús, de Valls, capdavanters dels saquejadors de les sepultures del rei Jaume II i de la reina Blanca d'Anjou i Nàpols, les mòmies dels quals foren tretes dels sarcòfags, despullades de les seves vestimentes i passejades pel recinte d'una manera vergonyosa, i escarnint la dignitat humana.
La mòmia del rei Jaume, fou trossejada i barrejada la seva ossamenta amb la d'altres cadàvers profanats. No succeí així amb la reina Blanca, sinó que la momia fou llençada dins el pou del pati del Palau reial.
Anys després el pare Jaume Carbó, XXXVII abat perpetu del monestir de Poblet, va rescatar el cadàver de l'interior del pou i el va restituir al sarcòfag.
Posteriorment a la passada guerra civil es va fundar l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus amb la divisa de dedicar una labor exclusivista en pro del susdit Monestir, i aquesta entitat va compartir l'encesa d'una guspira evocadora de la reina Blanca de Nàpols, veient tornar al recinte el cor i el pericardi d'aquella dama que fou la segona esposa de Jaume II. Si bé es desconegut el fet de quan i com aquella entranya de la reina va ésser extreta del seu cos --potser va sortir de Santes Creus--, no ha ocorregut així amb l'esdeveniment del seu retorn al vell cenobi on reposen les despulles del cos en el qual va bategar en vida.

Efectivament, en el decurs de l'any 1950, el Director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, en Jesús Ernest Martínez Ferrando, després d'haver de desxifrar la incògnita i no haver trobat mai rastre documental ni cap segell ni senyal que acredités formal autenticitat d'un reliquiari contenint un cor i un pericardi (segons que deia un paper petit amb caligrafia del segle XIX, que pertanyia al cos de Blanca de Nàpols, esposa de Jaume II), demés de no existir en cap inventari de l'Arxiu constància de la susdita entranya, deduí que es trobava dit reliquiari en unes condicions ben deslligades de l'organisme oficial i va resoldre fer-ne ofrena a Santes Creus.

Havent manifestat Martínez Ferrando publicament que desconeixia la procedència d'aquell reliquiari, se'l va informar que en 1854 estava en poder d'en Joan Cortada i Sala, advocat i literat, afocat a Barcelona, al carrer de la Merçè, nº. 28. pis 2n. i li facilitaren una còpia fotogràfica de la font documental referida.

El 3 de setembre del 1950, el cor i el pericardi de Blanca de Nàpols segona consort era a Santes Creus. D'aquell lliurament s'aixecà acte per triplicat i se'n feren càrrec la Parròquia, l'Ajuntament i l'Arxiu Bibliogràfic.

En l'actualitat el reliquiari contenint el cor i el pricardi de la reina Blanca de Nàpols, segona consort de Jaume II, es troba en una dependència parroquial.