En 1611, el gremi de arcabussers d'Anvers va encarregar a Peter Paul Rubens (1577-1640) aquest tríptic per al seu altar en la catedral. Al capdavant del gremi estava el burgmestre Nicolaas Rockox, amic íntim de Rubens, el retrat del qual apareix en el panell dret del retaule. Rubens va començar a pintar-ho al seu retorn d'una llarga estada a Itàlia. El resultat és que el retaule reflecteix el molt que va aprendre durant el viatge, des de la riquesa del color venecià fins al dramatisme de la il·luminació de Caravaggio, passant per la perfecció muscular de l'escultura clàssica.

En el panell central, un grup extraordinari de figures entre llaçades s'organitza al voltant del cos lax, sense vida, de Crist. La composició en diagonal, d'un dinamisme impressionant. segueix el moviment del cos pàl·lid però musculós de Jesús en ser baixat de la creu (des de la figura de Nicodemo, que aguanta el sudari amb les dents a la cantonada superior dreta, fins a les tres Marías, els braços estesos de les quals dibuixen un triangle en la part inferior esquerra). L'activitat de les figures només és un aspecte de la seva implicació, extensiva al dolor i l'emoció del moment. 

Les escenes dels laterals no formen un continu amb la composició del panell central, però estan lligades a ella iconogràficament. El sant patró dels arcabussers era sant Cistòfor, el nom en grec del qual significa "portador de Crist", i que apareix en un dels panells exteriors del retaule. Les tres escenes -el Davallament (centre), la Visitació (esquerra) i la Presentació en el Temple (dreta)- representen episodis de suport físic a Crist.