Fotografies: A sobre vista de l'impressionant Kremlin; a baix del tot; d'esquerra a dreta, - catedrla de l'Asenció - catedral de l'Anunciació - catedral de la Dormició i catedral de Sant Basili aquesta ja a la plaça roja.
El Kremlin de Moscou
El Kremlin de Moscou, també conegut simplement com el Kremlin, és un complex fortificat al centre de Moscou, fundat per la dinastia ruríkida.
La història de Moscou comença a mitjans del segle XII com una ciutadella militar situada en un petit turó sobre el riu Volga, al mig d'una zona del bosc. La ciutat es va estendre amb rapidesa al voltant d'aquesta fortalesa, abans que fos saquejada i totalment cremada per una horda de mongols el 1237. A conseqüència d'aquest acte, la ciutat va haver de ser construïda de nou sota el protectorat dels mongols i, el 1367, es va aixecar la muralla de pedra calcària al voltant dels edificis del turó; per això el nom mongol de kreml, que significa mur. El fort emmurallat, de 18 m d'alçada i 5 m de gruix, va ser aixecat per Ivan III, que va ocupar el poder entre 1462 i 1505; el fort està proveït de 18 torres, de les quals les més importants són la del Salvador, que és l'entrada oficial a la fortalesa, la del Senat. la de l'Arsenal, la de Sant Nicolau, la de Kutafia i la de la Trinitat, que és l'entrada de visitants al Kremlin.
A la plaça de la catedral, el centre del Kremlin, s'enlairen una sèrie d'esglésies importants. Una d'elles és la Catedral de la Dormició (Uspenski Sobor) que data dels anys 1475 i 1479. L'arquitecte fou l'italià Aristotele Fioravanti, que portà les idees renaixentistes des del seu país natal fins a la llunyana Rússia. L'església és de pedra blanca i té cinc cúpules daurades, un exemple clar del gresol entre l'art sacre italià i el rus. Va servir com a església de la Corona dels tsars, i molts dels patriarques russos ortodoxos i metropolitans van trobar aquí la pau i el descans etern. A l'església hi ha una icona molt valuosa dedicada a Sant Jordi, que data del segle XII. Sant Jordi és un dels patrons de Rússia, i fins i tot va trobar lloc a l'escut de la ciutat com a vencedor del drac.
Un altre dels temples que s'alcen en aquesta plaça és la Catedral de l'Anunciació (Blagoweschtschenski Sobor), que va servir com a església de la tall dels tsars i va ser construïda entre 1482 i 1490; està dissenyada en estil rus antic i proveïda de nou cúpules daurades, ja que el nou és un nombre significatiu en la religiositat russa ja que simbolitza el triomf; amb ell es fa referència a la victòria dels tsars a la guerra contra Kazan i, si anem més lluny, a l'església victoriosa que venç sobre tots els enemics (acclesia triumphans). Després d'un incendi, el temple va ser reconstruït per Ivan IV (el Terrible), entre els anys 1562 i 1564 i proveït d'un portal addicional.
La catedral de l'arcàngel San Miguel (Archangelski Sobor) data dels anys 1505 a 1508 i va ser erigida en un lloc on s'havia enderrocat una església anterior. Encara que el seu arquitecte, Aloisio Nuovo, era venecià, l'església està construïda en l'estil dels temples de cúpula amb creu; d'ells, el de l'arcàngel San Miguel en té cinc. A la façana s'hi poden trobar elements que recorden l'origen de l'arquitecte. Aquesta església és considerada també un santuari nacional, ja que s'hi troben la tombes dels grans prínceps que són venerats com a sants per l'Església rus ortodoxa.
Les catedrals del Kremlin són expressió. en la mateixa proporció, de la glòria de déu i de la magnificència dels tsars. després de la caiguda de Constantinoble, el 1453, moltes de les relíquies van ser traslladades a Rússia i d'allà va derivar i va desenvolupar la presumpció, i més endavant la certesa, que l'imperi rus era el nou Bizanci. El Kremlin pot ser anomenat sense exageració el "cor de pedra de Rússia". Des de la Revolució d'Octubre de 1917, aquesta església ortodoxa havia hagut de retirar-se del Kremlin, i els temples, en general, es van convertir en museus; però des de 1990, els dies festius ortodoxos se celebren de nou misses a totes elles.
