El llibre imprès més antic
Sis-cents anys abans que Johannes Gutenberg patentés la impremta de caràcters mòbils, els xilògrafs xinesos estampaven el Sutra del diamant, el llibre imprès més antic que s'ha trobat mai.
- Liang De va agafar un dels gibrells de tinta i, amb un pinzell ample, la va començar a escampar per les planxes. A continuació, i sense perdre ni un segon, va estendre un d'aquells rotlles de paper, que feia cinc metres de llarg, perquè la tinta hi quedés ben xopada.
- Després de premsar-lo bé, va retirar el rotlle i va comprovar que la tinta havia quedat ben impresa. Abans de deixar el document a assecar, va fer una ullada a la il·lustració que obria el text. En plena consonància amb aquell dibuix, hi havia escrita la darrera oració del text: <<Fet amb reverència perquè es distribueixi arreu, per Wang Lie, en nom dels seus pares, el 13è dia de la 4a Lluna del 9è any de Xiantong.>>
- I a fe de Buda que arribaria arreu! En acabar la jornada de treball, en Liang De havia fet mil còpies d'aquell Sutra del diamant. Una d'aquelles còpies arribaria a les llunyanes coves de Mogao, on seria descoberta segles més tard com el text imprès més antic de què es té constància.
El context
El budisme s'havia començat a expandir a la Xina per la Ruta de la Seda, que va facilitar que nombroses comunitats de monjos fundessin monestirs. Aprofitant la puixant indústria xilogràfica del segle IX, els budistes van encarregar la impressió de milers de textos per nodrir les comunitats xineses.
Les conseqüències
Els xinesos també inventen la impremta amb caràcters mòbils, al segle XI, però la gran quantitat de caràcters que es requerien va impedir que el seu ús es popularitzéz. Pel que fa al Sutra del diamant, va ser redescobert a l'inici del segle XX per l'explorador Aurel Stein, en una cambra secreta del monestir de Mogao, a Dunhuang.
El personatge clau
Liang De ès una figura imaginada amb la qual hem recreat la tasca d'un xilògraf xinès del segle IX. La xilografia no requeria una gran inversió i era un negoci pròsper: s'editaven obres budistes, enciclopèdies populars, manuals de medicina, models de composicións per als examens oficials, obres històriques, decrets oficials...
Sutra del diamant
La fotografia ens mostra el Frontispici del 'Sutra del diamant' escrit en xinès, gravat i daurat sobre jade nefrita. Xina, 1732. Biblioteca Chester Beatty. Però hi ha una altra que va restar oculta durant segles en una cova al nord-oest de la Xina i és un dels pocs exemplars que queden del que es considera el llibre més antic del món.
Segle II
La tècnica i l'ús del paper són àmpliament coneguts entre els xinesos
Segle III - 868
Les primeres estampacions xilogràfiques xineses que han sobreviscut són flors de tres colors sobre seda.
1041 - 1048
Bi Sheng edita els primers textos amb tipus mòbils.
Segle XIII - 1450
El segle XIII la impressió xilogràfica arriba a Europa.
El 1450 Johannes Gutenberg inventa la primera impremta de tipus mòbils a Europa.