Tal com aparentava ser la vida a Cushing, Maine,
on estaven ambientades gairebé totes les pintures d'Andrew Wyeth (1917-2009), el seu estil es va mantenir invariable durant més de cinquanta anys. 

Andrew va ser el més petit de cinc fills a qui el seu pare, Newel Convers (famós il·lustrador i artiista), va educar a la llar i va ensenyar art. La casa es veu al fons de El món de Cristina va ser estudi de Wyeth durant gairebé tres dècades. L'austeritat de les seves habitacions i el ombrívol exterior van ser captats per molts dels seus quadres i litografies. Tal com Wyeth explicava: <<Pinto coses que reflecteixen les veritats bàsiques de la vida: el cel, la terra, els amics.>> En el quadre de Wyeth, Cristina Olson, amiga de la infància de Wyeth i més tard la seva esposa, afectada de poliomielitis en la infància, s'alça amb prou feines sobre els seus esquelètics braços i mira envers la casa. La seva minusvalidesa no queda reflectida al quadre, però les subtils contorsions del seu cos provoquen inquietud.

Potser el quadre representa una idea bucòlica, però també transmet solitud, anhel i malestar. L'historiador de l'art David Piper va dir del quadre: <<Fa la impressió que expressa la tragèdia i l'alegria de viure amb un patetisme tan vívid que el quadre es converteix en un símbol universal de la condició humana.>> Quan Cristina va morir el 1969, havia passat gairebé tota la vida a la casa pintada de lluny. Els veïns van afirmar que desconeixien que la imatge de la dona plasmada per Wyeth sa havia convertit en un dels quadres més populars i impactant de la història de l'art nord-americà.