
Eldiarda d'Anglesola
Santa Maria de Valldaura del Berguedà
i Santa maria de Vallbona de les Monges
Eldiarda d'Anglesola, a qui trobem nomenada Eldiardis, Aldiarda, o Eliarda d'Anglada, Anglesola, Anglerola, Angularia, Angulariola o Englasola, va ser abadessa primer de Santa Maria de Valladura per acabar sent-ho de Vallbona de les Monges. Sense cap mena de dubte i atès el tarannà de la protagonista, Eldiarda devia ser la primera interessada a ser abadessa del cenobi de més prestigi cistercenc femení de Catalunya. D'altra banda, potser va començar sent-ho de Valladaura per fer el guiatge a qui la succeiria, Blanca de Berga. De fet, Eldiarda va ser una abadessa de consens entre l'orde i les famílies dels Portell i dels Berga.
Segurament era neta de Berenguera d'Anglesola que també professà a Vallbona.
Malgrat que durant els dos anys en els quals Eldiarda va ser la superiora de Valldaura van tenir lloc importants accions, donacions i fets relacionats amb l'estructura fundacional de la comunitat i l'organització administrativa del monestir, fa la sensació que aquesta abadessa només hi és de pas, que es prepara per a missions superiors. Tanmateix no es gens estrany que en una mateixa persona recaiguin els abadiats de monestirs diferents. Els motius poden obeir a circumstàncies molt diverses, des de la decisió pròpia d'una badessa fins als interessos de les seves famílies, passant per un buit de poder en un momwnt determinta.
La llosa majestàtica
Que podeu veure en la fotografia de l'esquerra. Des del punt de vista històric i iconogràfic és molt interessant la llosa que amb tota probabilitat pertany a Eldiarda d'Anglesola. És la més antiga de totes les que es conserven, està representada en forma de figura jacent i esculpida en mig relleu. L'abadessa subjecta amb la mà esquerra la regla benedictina, símbol de la seva missió doctrinal com a directora del cenobi. Cal dir que malgrat ser molt important, aquest distintiu no és habitual en les representacions, i amb la mà dreta subjecta el bàcul pastoral, símbol de l'autoritat i de la jurisdicció, que, per diferenciar-lo de l'episcopal, es guarneix amb un vel anomenat panisellus. Un altre dels trets característics de la llosa és el fet que l'abadessa es representa coronada com a símbol del seu poder espiritual i de la reialesa immaterial. Al costat esquerre de la figura hi ha representats tres lliris, símbols de la puresa, i un angelet que subjecta una clau, símbol d'una cerimònia vallbonina anomenada el cabasset de les claus, durant la qual la nova abadessa obria i tancava la porta del monestir acompanyada de les dues monges més ancianes com a representació del poder del cenobi que se li lliurava amb el nomenament. A la part superior del cap hi ha un altre angelet tot simbolitzant la custòdia. Tanmateix, quatre escuts heràldics situats damunt les espatlles de l'abadessa i uns altres tres romanen als seus peus. El relleu de la llosa ens permet apreciar com anava vestida, el volum airós de l'hàbit que més que l'abillament d'una monja sembla d'una princesa.