Elionor d'Arborea
Nascuda l'any 1340 a Molins de Rei, el seu avi Hug II, jutge d'Arborea i vescomte de Bas-Serra, va comprar la vila de Molins de Rei després de la conquesta de Sardenya. Fou filla del català Marià IV d'Arborea i de la noble catalana de Peralada, Timbora de Rocabertí. El seu germà Hug III, també nascut a Molins de Rei, fou considerat un tirà i morí assassinat amb la seva filla a mans del seu propi poble a Oristany.
El poble dels dominis del principat d'Arbòrea, després de la mort tràgica d'Hug IV, es considerà senyor dels propis destins i volgué organitzar una República, sota la protecció de Gènova. Aleshores Elionor, la qual estava casada amb
Brancaleone Doria es posà al capdavant d'un moviument per a proclamar jutge el seu fill Frederic. Per tal d'obtenir l'ajuda dels catalans, Brancaleó anà a Catalunya i es presentà davant Pere III, que l'armà cavaller a les Corts de Montçó i li concedí títols nobiliaris (any 1283). Mentrestant Elionor, dona d'esperit enèrgic, pels seus propis mitjans aconseguí d'imposar-se en tot el principat d'Arbòlea als partidaris de la República i féu proclamar jutge el jove Frederic.
Brancaleó Doria, ostatge de Pere III
El comte-rei, sempre recelós, desconfià de la lleialtat d'Elionor, i creient que ella, un cop hagués assegurat al seu fill la successió del principat d'Arbòrea, treballaria per la independència de l'illa, féu detenir i empresonar Brancaleó Doria quan aquest es disposava a tornar a Sardenya, i el convertí en ostatge. Poc després fou traslladat a l'illa i reclòs en el castell de Càller. Des d'allí, Brancaleó, per tal d'obtenir la llibertat pròpia, aconsellà a Elionor que se sotmetés. Aquesta no el volgué escoltar i continuà la lluita.
A les darreries de l'any 1385 Brancaleó Doria intentà evadir-se, però el complot fou descobert a temps. La seva muller es decidí aleshores a pactar la pau amb Pere el Cerimoniós.
El comte-rei signà el conveni a Barcelona, als 31 d'agost del 1386. La mort del monarca l'any 1387 ajornà la ratificació i execució del tractat, que fou signat definitivament pel comte -rei Joan el Caçador el dia 24 de gener del 1388.
La conducta dels oficials i funcionaris catalano-aragonesos de Sardenya en temps de Pere III, no fou gaire millor que en temps Jaume el Just i d' Alfons el Magnànim. Aquesta seguia essent una de les causes del malcontentament de l'illa. En negociar la pau, l'any 1386, Elionor exigí, com una de les condicions indispensables, que d'aleshores endavant quasi tots els funcionaris públics de Sardenya fossin fills de la terra. Pere II s'hi va avenir.
Alló que movia principalment els sards a la revolta era la repugnància a estar sotmesos. <<En la segone meitat del segle XIV la nació sardeça desitjava la independència, efecte d'un sentimet que es manifestava en molts dels pobles medievals abans de tenir format i definit el concepte de pàtria en la consciencia col·lectiva.>>
REFERÈNCIES: J. Miret i Sans: Temptativa d'evasió de Brancaleó Doria del castell de Càller. Butlletí de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Tom IV. Pàgs. 129- 130-131-