Ernst Lubitsch
Ernst Lubitsch (Berlín, 29 de gener de 1892-Los Angeles, Califòrnia; 30 de novembre de 1947) va ser un director de cinema jueu-alemany, nascut a Alemanya, naturalitzat ja el 1933 nord-americà, on havia emigrat. La seva versatilitat com a cineasta va ser notable, dominant la comèdia romàntica, el drama, la tragèdia, la farsa i guions impecables.
Ernst Lubitsch, un alemany emigrat que va assolir prestigi al cinema mut, va aportar un toc de romanticisme del Vell Món a les seves comèdies de Hollywood, assaonades amb una sofisticació decididament europea. Així, quan Nicole de Loiselle (Claudette Colbert) és alçada per Michael Brandon (Gary Cooper) a Bluebeard's eighth wife (1938), els peus aixecats porten una sèrie de dobles sentits, que se sumen al riure entremaliat d'una dona de món que sap exactament el que vol.
Els personatges de Lubitsch sempre inicien els seus amors perfectament conscients dels riscos d'una relació i del caràcter fugaç. L'epítom d'aquestes passions urbanes és Trouble in Paradise (1932), la història d'una relació entre dos lladres dels Estats Units i una hereva francesa. És significativa l'escena de seducció entre Lily(Miriam Hopkins) i Gaston Monescu (Herbert Marshall), on ella es fa passar per comtessa i ell per baró. Al final de la vetllada s'adonen que han passat la major part de la nit buidant les butxaques de l'altra, cosa que demostra que estan fetes l'una per l'altra: tots dos són estafadors en acció.
Les pel·lícules de Lubitsch es caracteritzen pel seu estil visual elegant i sense fissures.
Tot i això, se les arregla per equilibrar allò seriós amb allò absurd. Vegeu, per exemple, el delirant refinat sopar romàntic amb xampany de Ninotchka (1939), on interpretava una lluminosa heroïna (en realitat, una emissària comunista enviada des de Rússia per vendre joies confiscades en profit del Govern) els favors de les quals intenta aconseguir un playboy utilitzant la sumptuositat parisenca. Lubitsch s'arrisca a morir sentiments, però el públic suplica més. Qui pot negar el commovedor impacte que provoca el barretet pel qual Ninotchka sospira, que es reflecteix a la cara i a les palpitacions del seu cor quan se'l posa? I l'exemple d'Anna Karenina amb un clavell vermell dintre restarà per sempre com a símbol de l'individu tossut i animòs que tracta d'expressar el seu romanticisme.
El toc Lubitsch
Es parla sempre del toc Lubitsch, que s'ha definit de diverses maneres:
* com a cert refinament de la posada en escena, complicat enginy europeu o humor romàntic que no ignora les veritats amargues de la vida. És més fàcil identificar-ho que definir-ho. Un exemple és el senyor Matuschek The Shop Around the Corner, que sembla pensar només en el sopar de Nadal fins que el noi dels encàrrecs impedeix el seu intent de suïcidi després d'assabentar- se de les infidelitats de la seva dona. El cinisme de Matuschek és afinat i superat per l'enginy de Lubitsch.
Millors pel·lícules...
- That Lady In Ermine (Finalitzada per Otto Preminger (1948)
- Cluny Brown (1946)
- A Royal Scandal (1945)
- Heaven Can Wait (1943)
- Ser o no ser (1942)
- Aquest sentiment incert (1941)
- The Shop Around the Corner (1940)
- Ninotchka (1939)
- Bluebeard's eighth wife (1938)
- Angel (1937)
- La viuda alegre (1934)
- Design for living (1933)
- If I Had A Million (codirecció) (1932)
- Trouble in Paradise (1932)
- One Hour with You (1932)
- Broken Lullaby (1932)
- The Smiling Lieutenant (1931)
- Monte Carlo (1931)
- Paramount On Parade (codirecció) (1930)
- The Love Parade (1929)
- Eternal Love (1929)
- The Student Prince In Old Heidelberg (1927)
- The Marriage Circle (1924)
A sota el director Ernst Lubitsch i diversos posters de les seves pel·lícules.





