D'entre les vuit-centes mil esglésies de fusta construïdes a Noruega entre 1020 i 1400, molt poques es troben actualment en el seu emplaçament inicial. Algunes, després de ser desmuntades, es van reconstruir amb tot cuidat en un altre lloc, la majoria van ser víctimes de les inclemències del temps i, sobretot, del foc. Entre les més antigues destaca l'església de Borgund, en el poblet homònim situat al sud-est del fiord de Sogne. Construïda entre 1150 i 1180, aquesta església és un dels exemples més impressionants de l'arquitectura en fusta d'aquest país. El stavverk el laftverk, construccions amb pals o bigues i amb blocs, són les dues formes bàsiques d'aquesta arquitectura.

En aquesta esplèndida església es reflecteix tot el saber dels constructors de vaixells de l'època vikinga. Les talles en fusta, els caps de drac en les rematades, semblants als adorns de la proa dels vaixells vikings, i els animals ornamentals recorden a les naus d'aquells audaços conqueridors nòrdics. Els vikings es van convertir al cristianisme, però és possible no confiessin massa en la seva nova devoció, perquè pertot arreu s'observen vestigis del culte als déus pagans i el temor als dimonis i els esperits. L'interior de l'església s'assembla a una cabina; la llum no entra per finestres, sinó per obertures similars a ulls de bou, i tot l'edifici es recolza en una construcció semblant a un pal. 

Amb els seus sis sostres superposats i els caps de dracs flamígers, església aconsegueix una altura imponent. Al voltant d'ella discorre una galeria coberta (svalgang) que protegeix l'edifici i als fidels del vent i la intempèrie. Excepte l'altar, la pila baptismal i els fonaments que són de pedra, l'església és totalment de fusta. Dues entrades ricament ornamentadas, permeten l'accés. Una està en l'ala sud i una altra en l'ala oest, aquesta última amb un llindar especialment alt per a impedir que els esperits malignes de la terra penetrin en el santuari.

A l'interior, al costat de pintures cristianes del segle XVII, es veuen desconcertants talles de fusta: éssers fabulosos, símbols místics i inscripcions rúniques. El lloc resulta especialment impressionant quan el vent fa vibrar l'edifici.
Sembla com si l'església sencera gemegués de dolor, perquè el vent fa trontollar-se l'edifici, i s'escolta un tremend cruixit, fins que tots els encaixos tornen a encaixar i de nou reina un silenci que indica clarament als presents que han tornat a sortir amb bé davant l'embat de la forces de la naturalesa.