A la banda esquerra del barranc de Sant Magí, i a poca distància del santuari de Sant Magí de Brufaganya, hi ha les Fonts que segons la tradició va fer brollar el sant. Són quatre grans dolls d’aigua fluixa que «no cou ni mol». Com que l’aigua es considerava miraculosa, hom bastí al seu costat un petit hospital per atendre els malalts; aquest hospital, documentat ja el 1556, fou traslladat al santuari el 1629. Damunt les fonts es construí un petit oratori el 1562, ampliat al començament del segle XVII, reedificat al segle XVIII i restaurat a principis dels anys vuitanta del segle XX.
L’any 1603 el santuari fou cedit als dominicans de Santa Caterina de Barcelona que hi fundaren un convent de cinc membres que s’encarregaven de fomentar-hi la devoció i el culte.
A ells es deu la construcció de la capella de les Fonts, situada al centre de la vall que, segons la tradició, féu brollar Sant Magí per calmar la set dels seus perseguidors.
La baixada de l’aigua de Sant Magí a Tarragona
Diu la tradició que Sant Magí va fer brollar miraculosament l'aigua donant tres cops a terra amb el seu bastó. També es diu que el dia del Sant, el 19 d'agost, cal banyar-se els peus a les fonts set vegades, i que cal endur-se una mica d'aigua a casa. Durant segles, poblacions com Barcelona, Tarragona, Lleida, Cervera o Igualada han anat a buscar aigua de les fonts de Sant Magí de Brufaganya, per fer-la entrar després de manera solemne al seu municipi i repartir-la entre els veïns.
Roures centenaris i el Pi de la Fou
A Sant Magí de la Brufaganya també hi trobem roures centenaris que es troben als costats dels camins per on arribaven els pelegrins, però avui dia la majoria d’aquests exemplars són morts.
El Pi de la Fou es troba al barranc de la Fou, un curs d'aigua de poc de més de 2 quilòmetres que neix als plans de Rocamora. Es tracta d’un exemplar de pinassa que deu tenir uns centenars d’anys.