La carrera de sir Alec Guinness s'estén durant 60 anys, tant en interpretacions shakespeaeanas com en comèdies per als estudis Ealing. Oscar al millor actor per la seva interpretació del coronel Nicholson en El pont del riu Kwai (1957), de David Lean, el seu segell de subtil flegma britànica impregna la totalitat de la cinta. 
Amb 20 anys es va unir al Old Vic Theatre de Londres, i va fer la seva millor interpretació com Osiric en la producció d'Hamlet de 1934. Dirigit per Lean, Guinness va participar en diverses adaptacions cinematogràfiques d'obres de 
Charles Dickens, com Herbert Pocket a Grans esperances (1946) i Fagin a Oliver Twist (1948). Des de llavors es va convertir en assidu de les adorables i mordaces comèdies de la companyia Ealing: ell mateix encarnava a una família sencera de víctimes d'un assassí, interpretant tots els papers, en Kind Hearts and Coronets  (1949); planificava els atracaments en The Lavender Hill Mob (1951) i The Ladykillers  (1955), i era un inventor poc realista en L'home del vestit blanc  (1951).
Guinness en persona va escriure el va guiar de (1958), atribuint-se el rol de l'artista poc convencional Gulley Jimpson. Es va especialitzar llavors en comandaments militars que perden peu i són postergats en el seu ascens, com en (1960), i fins i tot suïcidant-se, com en The Horse's Mouth (1973). Obi-Wan a  Star Wars episodi IV: Una nova esperança (1977), es va fer amb un percentatge dels ingressos per taquilla, llaurant-se així un retir gens menyspreable. Però les grans interpretacions del tram final de la seva carrera són les d'espia en la versió televisiva de l'obra de John le Carré El topo (1979) i Smiley's People (1982). En 1979 se li concedí un Oscar honorífic per tota la seva carrera cinematogràfica.
La seva frase <<Un actor... pot visitar el cel i l'infern per a hipnotitzar a un grup d'innocents.>>