El fet és que Hug IV continuà la guerra, amb el propòsit d'obtenir la independència de Sardenya. <<En realitat estava dominat per una ambició extraordinària i un desig d'ésser rei de l'illa.>> Per tal d'aconseguir els seus propòsits, s'alià amb Lluís I d'Anjou, germà del rei de França. El francès no complí gaire lleialment els pactes, i Hug en quedà tant ressentit que quan, l'any 1378, en rebé noves proposicions per a l'aliança contra Pere el Gran de Catalunya-Aragó i per al casament de la seva filla amb el fill de Lluís d'Anjou, contestà amb una arrogant negativa. 

L'any 1378 fou elegit papa  Urbà VI, que aviat es mostrà hostil a Catalunya, i, com el seu predecessor, amenaçà el comte-rei amb privar-lo del feu de Sardenya. En aquelles circumstàncies Pere el Gran aconseguí millorar la situació a l'illa per la submissió d'un noble sard molt prestigiós, Valor de Ligia, i per l'establiment de la pau amb Gènova segons les condicions que anys abans havia establert l'arbitratge del marquès de Montferrat. 

Pere el Gran provà d'atreure's Hug d'Arbòrea amb propostes matrimonials. No havent-ho aconseguit, disposà que fos aparellada una nova expedició per a reduir el rebel. Hug, pel seu costat, féu també preparatius de guerra. Aleshores sobrevingué un alçament popular contra el jutge d'Arbòrea, mogut pels Pisa segons els uns, per Pere el Gran segons uns altres, però de tota manera motivat pel malcontentament dels súbdits d'Hug IV davant la forma tirànica com aquest exercia el poder. En mig dels desordres, Hug IV i la seva filla única Benedetta foren assassinats l'any 1383. Així desaparegué de sobte <<un príncep atrevit i indomtable, que encara hauria donat molts treballs i perills a la dominació catalana a Sardenya.>>. En aquella ocasió Pere el Cerimoniós trameté a l'illa un estol comandat per Ponç de Senesterra.