Allunyades del continent africà, les illes de Cap Verd s'assemblen més a les Açores, o fins i tot a les illes Canàries. Compostes per nou illes principals dividides en dos grups (les de barlovent i les de sotavent), sis són volcànica i ondulades, i les altres tres, sorrenques i planes. Això no és un paradís tropical, encara que, malgrat les dificultats per arribar-hi, mereixen ser visitades.

Els portuguesos van arribar el 1460 i les van convertir part del seu imperi. Cap Verd es va transformar en una important escala d'abastament d'aigua per a vaixells, després va ser seu de plantacions de canya de sucre i posteriorment un dels nuclis principals al comerç transatlàntic d'esclaus. El 1975 va aconseguir la independència de Portugal.

Amb una barreja d'arrels africanes i portugueses, els capverdians són uns veritables mestres de la música i del ball, amb una samba i una salsa esquitxades de ritmes tribals africans. El suau lament de la morma dóna pas a l'animat i sensual ball  coladeira i batuque, i se senten cançons d'amor en crioll. L'idioma oficial és el portuguès, però col·loquialment es parla crioll.

La primera parada sol ser Praia, a l'illa Santiago, la capital de Cap Verd. Les platges són precioses i blanques; les muntanyes, impressionants; però el més important és que és la base perfecta per visitar les altres illes. Brava és la més petita habitada i la de més difícil accés, però també la més bonica. A l'extensa Fogo hi ha esplèndids camins, com el que puja al vell cràter del volcà. Entre les illes hi ha molta rivalitat i diverses diferències culturals, fins i tot en la manera com les dones es col·loquen les toquilles.

Aquesta petita nació no té recursos naturals i ha patit diverses sequeres. Al llarg dels segles, diverses fams desastroses han colpejat les vides dels illencs, però el seu ànim continua sent vivaç i contagiós.