Jaume el Just (València, 10 d'agost de 1267 - Barcelona, 2 de novembre de 1327). anomenat també Jaume II d'Aragó, fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327). Per la pau d'Anagni (1295) el Sant Pare li concedí vitalíciament els títols honorífics de «senyaler, almirall i capità general de l'Església de Roma». Era fill de Pere el Gran i la seva segona esposa Constança de Sicília.
En 1291 Jaume el just va rebre la corona d'Aragó en morir el seu germà Alfons el Franc sense descendència. Jaume II va intentar aliar-se amb Castella mitjançant un matrimoni de conveniència que el papa va frustrar al·legant la consanguinitat dels contraents.
En 1285 Jaume II va heretar el Regne de Sicília i des d'aquest instant va tenir al papat i als Anjou en contra seva. Per a evitar-se mals majors Jaume II va signar la pau d'Anagni (1295) amb Carles II d'Anjou i Bonifaci VIII, per a renunciar als seus drets sobre Sicília, es va comprometre a retornar el Regne de Mallorca al seu oncle Jaime II de Mallorca, pactà el seu matrimoni amb Blanca de Anjou després de trencar el compromís de noces que tenia amb Isabel, filla de Sanç IV de Castella. Però el seu germà menor, Frederic II de Sicília, que exercia de governador a Sicília, es negà a abandonar l'illa i s'enfrontà a Jaume II.
En 1296 Jaume II va guerrejar amb Castella per la conquesta del Regne de Múrcia. Al mateix temps les corts de Sicília, contravenint els pactes en Agnani, van nomenar rei a Federico i es va reprendre la lluita contra els angevins. En la primavera d'aquest mateix any, en la Península Ibèrica, van caure Alacant, Elx, Oriola, Guardamar del Segura i Múrcia. En 1298 Jaume II va conquistar Alhama de Murcia i Cartagena, i en 1300, amb la presa de Lorca, va donar per conclosa la seva campanya bèl·lica.
En 1302 el Tractat de Caltabellota posà fi a la comtessa siciliana amb el reconeixement de Frederic com a rei vitalici de Trinacia (Sicília). En 1304, per la Sentència Arbitral de Torrellas, i el 1305 per el tractat d'Elx, Jaume II retornà part dels territoris conquerits a Múrcia.
En 1308, arrel de l'acord del tractat d'Alcalá de Henares, Jaume II recolzà a Ferran IV de Castella en la campanyes militars de Ceuta, Gibraltar i Almeria (1309). El seu matrimoni amb Maria de Xipre (1315), germana d'Enric II de Xipre, va respondre al seu interès polític sobre Xipre i Terra Santa. Dos anys després el papa Joan XXII aprovà l'Orde de Montesa, fundada per Jaume II. Després de la seva mort, el 1327, i com a fruit del seu testament, redactat i signat per Jaume II a Barcelona aquest mateix any, es construïren en el Monestir de Santes Creus (Tarragona) els sepulcres reials del seu pare Pere el Gran, la seva esposa Blanca de Nàpols, i el seu propi.