Josa de Cadí és un dels pobles més fotogènics del Pirineu català; un veritable pessebre de pedra, d’origen medieval, arraulit a solana, a 1,431 metres d’altitud, en ple Parc Natural de Cadí-Moixeró, i habitat per 205 persones.
Aquesta població, que aprofundeix els seus orígens a finals del segle IX i que fou citada a l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell, va formar part de la baronia de Pinós fins al segle XVII, segons confirma un document de l’any 1107, signat per Ermengol Josbert, germà del comte Guillem I de Cerdanya, i Galceran I de Pinós ; en el certificat e citen també les fortaleses de Josa, Ossera i Sant Romà, totes propietat de la baronia de Pinós en aquells moments. Per tant, aquests barons, residents de la vila de Bagà, tenien com a vassalls els senyors de Josa des de mitjan segle XIII.
Un dels seus més cèlebres senyors va ser Ramon de Josa, que es va unir al catarisme; ell i tota la seva família van mantenir estrets vincles amb l’Església càtara, i reberen nombroses delegacions de perfectes arribades d'Occitània, entre els quals es trobava el diaca Pere de Cortona, després d’haver participat al concili càtar de Piussa, que, al passar per Josa, ve rebre el consolamentum. Per això, aquesta població no va trigar a situar-se en el punt de ira de la Inquisició catalana. Ramon va ser una persona molt persuasiva i aconseguia convèncer les autoritats de l'Església oficial amb promeses que, al final, mai no complia, i aconseguia sortir del pas, com quan va abjurar del catarisme, l’any 1215, davant l’arribada a Josa de Cadí del legat papal Pere de Benavent. El seu fill, Guillem Ramon de Josa, va seguir les tàctiques del seu pare, i adoptà les mateixes disculpes, però alhora es comportava com amic dels càtars; hi ha historiadors que asseguren que fins i tot es va fer creient.
Al final, la Inquisició, l’any 1258, va acabar condemnant Ramon de Josa, en procés obert a la ciutat de Barcelona, i Pere de Cadireta va guanyar la partida perquè, conjuntament amb un altre inquisidor, Pere de Termes, va desplaçar-se expressament a Josa de Cadí per obrir la tomba de Ramon i exhumar el seu cadàver, tot condemnant les seves restes l foc purificador de les flames, com a heretge col·lapse. Guillem Ramon i la seva mare Timbor van rebre a reconciliació amb l'Església i el rei no els va confiscar les terres. Així els inquisidors van anar eliminant, a poc a poc, la presència herètica als territoris del rei Jaume I. Josa de Cadí era coneguda a les esferes eclesiàstiques com “el niu d’heretges”. Sabem que Robert d’Arles, l'empresari i prestador de la Seu d’Urgell, també va tenir tractes comercials amb el noble Guillem Ramon de Josa, al qual va deixar diners.
En l'àmbit monumental, Josa de Cadí disposa de dues esglésies: la superior, que forma part de l’enclavament fort, conegut com el Castell; i l’església de Santa Maria, construïda l’any 1240, als afores del poble, d’una sola nau i coberta de canó, escenari de les anomenades festes tradicionals que, cada any, celebra la població, en honor al seu passat càtar, durant la primera setmana de setembre. Aquestes celebracions, iniciades l’any 1997, es coneixen com les primeres festes que, sobre el catarisme, es dugueren a terme en un poble català, que atreuen tots els amants de l’edat mitjana, i de forma especial els interessats pel catarisme.