Nasqué l'any 1884 en el si d'una família petitburgesa i lletraferida de l'Eixample barceloní. El seu pare, empès per una forta vocació a les lletres, havia abandonat l'ofici de farmacèutic per dedicar-se al periodisme: fou redactor d'El Correo Catalán, diari carlí, i més endavant, director de la revista catòlica La Hormiga de Oro.
En l'ambient familiar, doncs, Carner trobà sempre el caliu i l'estímul necessari per desenvolupar les seves precoces afeccions literàries. Així, publicà, encara infant (als dotze anys), els seus primers escrits a la revista L'aureneta, i, molt poc després, començà ja a participar-i a guanyar- en tot tipus de certàmens literaris, dels quals seria tota la vida un assidu concursant. Malgrat que es va llicenciar a la Universitat de Barcelona en Dret i Filosofia i Lletres, als divuit i vint anys, respectivament, encaminà la vida professional a intentar viure de la seva autèntica vocació: la literatura. Els primers anys de segle col·laborà en diverses revistes, d'algunes de les quals fou l'inspirador directe -quan no explícitament el director-, com en el cas de Catalunya (1903-1905) i Empori (1907-1908). També inicià una col·laboració regular al diari La Veu de Catalunya, portant veu de la Lliga, en la redacció del qual entrà -i s'hi mantingué- gràcies a la protecció d'Enric Prat de la Riba. A més, dirigí les editorials Ibèrica, Eduard Domènech i, més endavant, l'Editorial Catalana, empresa cultural de la Lliga, en la qual va publicar gran quantitat de traduccions. Cal assenyalar també que carner fou membre, des del 1911, any de la seva fundació, de l'Institut d'Estudis Catalans, on participà activament en la tasca de la fixació lingüística impulsada per Pompeu Fabra.
