Joseph Raymond McCarth
Joseph Raymond McCarthy (nascut a l'estat de Wisconsin, 14 de novembre de 1908 - i mort a l'estat de Maryland, 2 de maig de 1957) va ser un senador nord-americà representant de l'estat de Wisconsin des de 1947 a 1957. Durant els seus deu anys al Senat, McCarthy i el seu equip es van fer famós sospitosos de ser agents soviètics o simpatitzants del comunisme infiltrats a l'administració pública o l'exèrcit.
Pertanyia a una família d'irlandesos catòlics dedicats a les feines del camp. Transcorreguts els primers anys escolars es va dedicar també a la granja familiar; però en complir els divuit anys va tornar impetuosament als seus estudis. En nou mesos va dur a terme els quatre anys exigits pel segon ensenyament nord-americà. Més tard va ingressar a la Universitat de Marquette (Milwaukee), on es va graduar a Lleis. Mentretant treballà en oficis diversos.
Des del seu bufet intentà dedicar-se a la política i es va presentar a les eleccions de senador amb resultat negatiu. Tot i això, va aconseguir ser nomenat jutge del districte de Winsconsin. En iniciar-se la Segona Guerra Mundial va abandonar el seu càrrec civil i va servir a l'exèrcit, com a tinent, al Servei d'Intel·ligència de la Marina, actuant a la zona sud del Pacífic; per això va rebre diverses condecoracions. Acabada la guerra va tornar al seu lloc de jutge i a la lluita per aconseguir un escó al Senat. El tan ardentment desitjat va arribar el 1946 després d'una lluita contra Robert M. La Follette Jr. al qual va derrotar netament. Mc Carthy ocupava un escó al Senat per representar la seva terra natal. Catòlic i dretà a ultrança, inici les seves activitats de senador exigint justícia i acusant Amèrica del Nord d'haver actuat tovament amb els alemanys convictes d'haver assassinat soldats nord-americans. Però el seu nom va recórrer el món sencer entre els anys 1950/54, a propòsit del que es diria després Maccarthisme o caça de bruixes.
En el transcurs d'una sessió escandalosa el senador va acusar el Departament d'Estat d'infiltració comunista. Segons el seu informe, aquest important Departament havia estat envaït pels espies al servei de Moscou, a fi d'apoderar-se d'importants secrets de guerra. Es feia indispensable actuar enèrgicament, fer investigacions, empresonar els sospitosos. Semblants mesures, de tipus dictatorial, van ser motejades de macarthysme i es van oposar perillosament al sentit democràtic de la política nord-americana. L'acusació de Mac Carthy, per altra banda, no respectava noms ni càrrecs. Figures com la del general Marshall, el ministre Dean Acheson, i el mateix Eisenhower van ser acusats de tous i flexibles davant la pressió comunista. Tot això va crear un clima d'animositat contra el senador, però en triomfar el seu partit republicà a les eleccions del 1952, Mac Carthy va ocupar el càrrec de president de la Subcomissió Senatorial de Recerca. La seva actitud d'absoluta intransigència, el macarthysme, es van veure privats del favor popular, l'animositat va créixer, el mateix Eisenhower va esborrar el seu nom dels concurrents a les festes de la Casa Blanca i finalment va ser relegat a la foscor.