En la crònica de Bernat Desclot trobem, per primera vegada, aquesta llegenda, nascuda, probablement, de la imaginació dels contemporanis, que devien trobar poc explicable el fet, i li donaren una explicació extraordinària. Conta el cronista que Pere I, enamorat d'una noble montpellerina, aconseguí de tenir-la per amiga, i que per mediació d'un majordom seu, <<que era son privat d'aitals coses>>, la feia venir a un castell pròxim a Montpeller, on hi havia el comte-rei. La reina Maria, sabent això, va posar-se d'acord amb el majordom, per tal que ella ocupés un vespre, a les fosques, el lloc de l'amistançada. I així es feu. Després, Maria mateixa es donà a conèixer, i Pere s'hi conformà.
Ramon Muntaner dóna una versió ampliada. Diu que veient en pena els cònsols i prohoms montpellerins que per la separació dels dos esposos no naixia un successor a la senyoria de Montpeller, imaginaren la substitució, en la fosca nocturna, de la dama que el comte-rei cobejava, per la reina Maria. Aquest pla fou afavorit per un privat del rei. Maria va anar al palau, acompanyada de vint-i-quatre prohoms i dos notaris, d'abats i de priors, de l'oficial del bisbe i de diversos religiosos, de dotze dones i dotze donzelles. tots duent un ciri encès a la mà. S'aturà el seguici davant la cambra reial, i hi entrà la reina, com si fos la dama montpellerina que el comte-rei esperava. En fer-se de dia els del seguici, que s'havien quedat tota la nit a la porta orant en silenci, entraren a la cambra. Sorprès davant l'estranya invasió, Pere agafà l'espasa que tenia al costat del llit. <<E tots s'agenollaren -acaba Muntaner- e digueren plorant:- Senyor, mercè sia de gràcia e de mercè vostra, que vejats qui qui us jau de prop.- E la regina dreçà, e lo senyor rei conec-la; e contaren-li tot ço que havien tractat. E lo senyor rei dix que, puix que així era, que  plagués a Déu fos complit llur enteniment.>>
La naixença de Jaume I va esdevenir-se en la casa de la família Tornamira de Montpeller -<<in preclaro Tornamiriensum domo>>, com escriu Bernardino Gómez Miedes (Gomesisus)-, que era una casa situada a la placeta anomenada <<lo pla de Tornamira>>. Quan Jaume va nàixer -en la nit del dia 1 al 2 de febrer del 1208-, el seu pare era absent de Montpeller, i en tot aquell any no es molestà per anar a conèixer el seu fill. Això indica que Pere continuava despagat de la seva muller.
La naixença de l'infant contrarià, probablement, els parents més propers, que ja es devien haver fet il·lusions d'heretar Pere I. Aquests parents eren Ferran d'Aragó i Sança d'Aragó germans de Pere, que aspiraven a la corona catalano-aragonesa, i els germanastres de Maria, que pretenien la senyoria de Montpeller. Hom relaciona la contrarietat dels al·ludits personatges amb un atemptat de què fou objecte l'infant, contra el qual fou llançada una pedra mentre jeia al bressol: <<mas Nostre Senyor nos volgué estorçre (lliurar) que no moríssim.>>