És fàcil veure què aquesta imatge irresistible s'ha convertit en l'obra més estimada de  Vermeer de Delft  (1632-1675). Mostra una composició simple i equilibrada, un aire de misteri, la seva sempiterna paleta de blaves i grocs, i delicats efectes de llum perlí fers sense precedents fins llavors. La jove de la perla demostra que Vermeer era molt més que un pintor d'encantadores escenes de gènere de la vida quotidiana a petita escala.

El pintor atreu a l'espectador cap al llenç pel fet que la model li mira per sobre de l'espatlla. Els llavis entreoberts afegeixen sensualitat al misteri: qui és ella? El seu turbant presta exotisme a aquesta mescla temptadora, però l'explicació és fàcil. El quadre no és un retrat, sinó un dels estudis del cap d'una dona coneguts en temps de Vermeer com <<tronies>>. Aquests representaven unes certes emocions o tipus, i aquí mostra un tipus exòtic. Els colors de la pintura són frescos i la tècnica del pinzell suau, però prou enèrgica per a capturar els matisos de la llum; a més, la composició, poc corrent és poderosa però harmònica, i el conjunt està unificat per límpids efectes de llum. 

La perla, plasmada amb dues pinzellades, reflecteix amb claredat el coll blanc de la model, els seus ulls centellegen, i diminuts reflexos esquitxen el turbant. Malgrat convertir-se en el president de la confraria de pintors de Delft, Vermeer només va conèixer una modesta fama local durant la seva vida, i el seu reconeixement internacional va haver d'esperar molt de temps. Les seves tècniques, en particular el mestratge de la llum, han inspirat a artistes moderns de variades tendències, fins i tot Salvador Dalí.