La selva és una comarca amb forts contrasts a causa de la seva gran diversitat de paisatges. S'este´n des del sector meridional de la Costa Brva ab Blanes, LLoret de Mar i Tossa de Mar, fins les muntanyes enlairades i abruptes de les Guilleries, passant per una extensa plana interior amb Sils, Caldes de Malavella i Santa Coloma de Farners. Al contrast del relleu s'afegeix la gran varietat de paistages vegetals (alzinars suredes, pìnedes rouredes, fagedes) i d'aprofitaments i usos del terre per part de l'home. La capital comarcal és Santa Coloma de Farners, situada al bell mig de la comarca. Hi ha dues poblacions que tenen més població que la capital, Blanes, i Lloret de Mar, que han progressat molt en els darrers anys acausa del turisme.
La Selva
La Selva és una comarca de la vegueria Gironina situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la mar Mediterrània. Comprèn part de la depressió de la Selva i de les comarques naturals de les Guilleries i del Baix Montseny.
El relleu
La comarca de la Selva talla les diverses unitats de relleu que componen les Serralades Costaneres Catalanes: Serralada Litoral, depressió Prelitoral i Serralada Prelitoral. L'extrem nord de la comarca pertany a aquella franja mal definida de contacte entre els Pirineus, les Serralades Costaneres i la Depressió Central, anomenada Serralada Transversal. A la Selva s'inclou la meitat de la plana litoral del delta de la Tordera. La Tordera fa de partió en el seu darrer tram entre la Selva i el Maresme.
El sector selvatà de la serralada Litoral comprèn un conjunt de turons enlairats, però que constitueixen una autèntica barrera entre la costa i la plana interior del fons de la depressió de la Selva. La plana litoral i al·luvial de la Tordera hi separa dos conjunts. Al nord de la Tordera destaca el Puig de les Cadiretes (518 m), puig Ventós (419 m), ambdós al límit amb el Gironès, Montbarbat (332 m), i turó Rossell (341 m). Al sud hi ha l'extrem septentrional de la serra del Montnegre amb el Turó Gros (442 m) al límit amb el Maresme i Vallès Oriental. Aquestes serres acaben al mar formant penya-segats, que en general són poc abruptes, encara que hi ha bells espadats al nord de Blanes, amb cales com la de Sant Francesc. En totes aquestes muntanyes dominen les roques granítiques.
El sector de la depressió Prelitoral és força ampla, molt diferent de la que s'ha format en el Vallès i Penedès. La plana és travessada per la Tordera i per alguns dels seus afluents, com la riera d'Arbúcies i la riera de Santa Coloma. Aquest sector és conegut com la depressió de la Selva, que s'endinsa fins a Santa Coloma de Farners. Hi ha sectors molt plans on les aigües s'escolen espontàniament amb dificultat, el que ha provocat que es formessin estants, com el de Sils. Al fons de la depressió, com també en algunes muntanyes del seu entorn, hi ha sectors amb materials volcànics, i algunes fonts termals, com les de Caldes de Malavella i Santa Coloma de Farners.
El sector de la serralada Pre-litoral correspon a la part septentrional i a la més enlairada d'aquesta serralada. Comprèn part del Montseny (les Agudes, 1706 m) i de les Guilleries (Sant Miquel de Solterra, 1204 m; Sant Benet, 1.144 m; Sant Gregori, 1088 m). En general són relleus amb vessants abruptes que formen valls profundes i feréstegues. Però, sovint, al capdamunt de llargs vessants molt inclinats, hi ha relleus suaus. En un d'aquests altiplans es troba Sant Hilari Sacalm. El mateix nom de Sacalm expressa l'existència d'una calma o plana. en tot aquest sector de la serralada Pre-litoral dominen els granits, excepte al cim de les Agudes.
A l'extrem septentrional hi ha unes serres incloses en l'anomenada serralada Transversal. Són muntanyes on dominen roques calcàries. En el relleu destaquen llargs cingles o cingleres que s'alcen sobre la vall del Ter: La cinglera del Far (1,123 m) és la més espectacular. Més enllà ja és l'Osona o la Garrotxa.
Els rius
La Selva pertany a dues grans conques hidrogràfiques, a la del ter i a la de la Tordera. Algunes rieres, com la de Tossa i la de Lloret, desguassen directament al mar.
El curs del riu Ter toca de refiló la Selva, travessa la comarca per l'extrem septentrional. Malgrat tot, el ter confereix un caràcter propi a aquest racó de la Selva, tant pel relleu que hi ha modelat amb valls molt pregones, com per l'aprofitament i regulació de les seves aigües. El Ter travessa les Guilleries, un conjunt muntanyós compacte, enlairat i constituït per roques dures. Tot plegat ha fet que s'hagi engorjat, el que alhora ha permès la construcció de grans rescloses o preses, com la de Sau, dins la comarca d'Osona, la de Susqueda i la del Pasteral. Aquests embassaments permeten regular l'aigua, retenir-la en moments de cabals abundosos. Així s'eviten inundacions en el curs mitjà i baix i es disposa d'un cabal regular, fins en moments de sequera, suficient per abastar les poblacions, les indústries i els regadius.
La presa de Susqueda es va construir entre 1958 i 1966 i l'aigua embassada nega el poble de Susqueda. Té 135 metres d'alçària i 150 metres de coronació, i pot embassar uns 233 milions de metres cúbics d'aigua. l'aigua és conduïda per un túnel de gairebé quatre quilometres de longitutd cap a una central hidroelèctrica subterrània.
Després de la presa de Susqueda, el Ter continua engorjat entre Sant Gregori i el Far, fins obrir-se cap a relleus més planers. Just abans d'acabar-se el sector engorjat es construí la resclosa del Pasteral, iniciada a finals del segle XIX. Malgrat les seves dimensions reduïdes (20 metres d'alçària i 154 metres de llargada), durant tota la primera meitat del segle XX fou l'obra més important feta en el curs del Ter. Inicialment es construï per a satisfacer les necessitats de la factoria tèxtil Burés d'Anglès. Més tard, s'instal·là una central elèctrica. Durant la década de 1960 s'augmentà l'alçaria de la presa en sis metres, per tal de produir més energia hidroèlectrica. Les funcions principals de l'embassament del Pasteral en l'actualitat són les de regulador del cabal del ter i la del seu punt de desviació de les aigües cap a Barcelona (8 metres cúbics per segon) i d'altres poblacions, com Girona, i sectors de la Costa Brava.
Poc abans de deixar la comarca de la Selva, el ter rep la riera d'Osor, la qual recull les aigües d'un ampli sector de les Guilleries, fins a Sant Hilari Sacalm. El sector oriental de la Selva és recorregut per Onyar, afluent del Ter, que se li uneix per la dreta just passat Girona. L'Onyar recull les aigües d'una part de la depressió de la Selva.
La conca de la Tordera és la que abarca més superfície de la Selva. El llit de la Tordera té un recorregut curt per la comarca. En canvi. alguns afluents s'hi endinsen de ple. La riera de Santa Coloma s'estén per tota la part central de la comarca, per la depressió de la Selva i l'extrem oriental de les Guilleries; dins la seva conca hi ha l'àrea de l'antic estany de Sils. La riera d'Arbúcies recull les aigües de l'ampla i profunda vall que separa el Montseny de les Guilleries. La Tordera forma un ample delta, la meitat del qual és inclòs a la Selva, i l'altra al Maresme.
El clima
La Selva és la comarca catalana més humida. La presencia dels relleus enlairats del Montnegre, Montseny, Guilleries i el Far fa que la humitat arrossegada pels vents de llevant provoqui pluges freqüents i intenses en les vessants selvatans durant tot l'any. L'estiu és sec en el sector costaner, però fresquet i plujós en les muntanyes de l'interior de la comarca.
La Selva, doncs, té un clima mediterrani temperat i humit amb influència marítima. Les precipitacions mitjanes anuals van dels 700 mm a la costa als més de 1000 mm als vessants enlairats del Montseny i Guilleries. La tardor és l'estació més plujosa, a causa de una major freqüència dels llevants.
Les temperatures mitjanes anuals se situen a bona part de la comarca entre 14g i 15g arribant fins els 16g a la costa. Al cim del Montseny són inferiors als 10g. Les mitjanes de gener són entre 3g i 9g i les del juliol entre 19g i 24g; als vessants més alts del Montseny poden ser més baixes.
La humitat de la Selva prové en part de les pluges força abundoses. Però hi ha un altre fenomen meteorològic que explica aquest ambient tan humit. Es tracta de la marinada, que bufa molts dies a l'estiu, des del matí fins a la tarda. La marinada és un vent humit, que en veure's obligat a ascendir quan xoca amb el Montseny i Guilleries, dóna lloc a la formació de boires que cobreixen els seus vessants sobretot a partir dels 800 metres d'altitud. la presència d'aquestes boires durant molts dies d'estiu és la causa que i creixi una vegetació especial, pròpia d'indrets humits, com fagedes i rouredes.
Tot plegat fa que clima de les zones altes del Montseny i Guilleries no sigui ben mediterrani. Més aviat hauria d'incloure's dins dels territoris de clima atlàntic, encara que amb una certa influència mediterrània. Aquesta influència es fa notar especialment en la irregularitat de les pluges i en el fet que alguns estius hi són una mica secs. Aleshores els faigs i roures pateixen força la sequera. Per això, allà on no hi ha un sol profund, la vegetació és de tipus mediterrani. Enmig de la fageda hi ha clapes amb vegetació mediterrània.
La vegetació
A causa del clima força humit, la vegetació de la Selva es caracteritza per la gran extensió dels boscos: alzinars, suredes pinedes, rouredes, castanyedes i fagedes. El mateix nom de la comarca ja expressa el predomini d'un paisatge selvàtic o de bosc dens.
Els alzinars i suredes serien els boscos naturals en els turons i vessants inferiors assolellats. Les suredes han estat molt afavorides, sobretot als segles XVIII i XIX, per l'aprofitament del suro. Les suredes abunden en els vessants inferiors assolellats del Montseny, Montnegre i Guilleries. En aquests boscos s'obtenia bona part del suro treballat en les fàbriques de la Selva, Gironès i, sobretot, Baix Empordà, per a l'obtenció de taps.
L'alzinar ocupa una extensió important fins els 1000 metres d'altitud, variables segons l'exposició; a les obagues hi ha menys alzinars. Actualment s'explota sobretot per a llenya per a les llars de foc. Fins a mitjan segle XX els troncs d'alzina eren els preferits per a l'obtenció de carbó vegetal.
Al territori dels alzinars i suredes hi ha sector de garrigues, brolles i màquies, sovint amb pins. Aquestes comunitats vegetals ocupen normalment sector conreats fins no fa gaire.
A la plana hi ha plantacions de pollancres i plàtans, afavorides per la fertilitat i humitat de la terra. El paisatge actual de la plana selvatana és un mosaic de pobles i masies, rodejats de camps, sobretot de farratges, cereals i arbres fruiters, i de plantacions de pollancres i plàtans. A les vores dels rius hi ha boscos de ribera, amb vernedes, gatelledes i salzedes.
Als vessants humits de la muntanya mitjana i alta dominen els boscos caducifolis. Allà on encara els estius són una mica secs, es fan rouredes i castanyedes. Als punts més humits i enlairats hi ha denses fagedes.
Les rouredes ocuparen àmplies superfícies, sobretot les de roure martinenc i roure de fulla gran. Molts indrets propis de les rouredes han estat transformats en conreus, d'altres en pastures i d'altres en plantacions de castanyers. La superfície conreada ha disminuït força en els darrers anys, a causa de l'abandó de les activitats agrícoles a la muntanya. Sovint els camps abandonats han estat repoblats per diferents espècies de pins.
Les castanyedes ocupen àmplies extensions als vessants obacs del Montnegre, Montseny i Guilleries. Són arbredes o boscos que han estat plantats o afavorits per a un aprofitament intensiu dels troncs o de les castanyes. Els sistemes tradicionals d'explotació més corrents són en bagues o perxades, noms que es donen a les castanyedes on els castanyers són plantats molts junts per afavorir el creixement ràpid i la formació d'un tronc llarg recte. En les bagues es tallen cada 5 o 6 anys i98 en les perxades cada 15 o 20 anys. Les castanyedes per a la producció de castanyes són constituïdes per arbres grosso i espaiats, situats en vessants solells.
En els vessants enlairats més humits hi ha fagedes. E l faig, molt exigent en humitat, creix bé en aquests indrets. Hi ha fagedes extenses en la meitat nord-oest de la Selva.
La població
La Selva té una superfície de 995 km2. amb una població de 185.873 habitants el 2024. La Selva ha estat una comarca que ha sofert fortes transformacions en les activitat econòmiques en els darrers dos segles, motiu que ha provocat canvis notables en la distribució i composició de la població i en l'habitat.
Fins a mitjan segle XIX la Selva era una comarca amb forta activitat agrícola i forestal. La població passava dels cinquanta mil habitants en el cens de 1857. Dues poblacions (Santa Coloma de Farners i Lloret de Mar) passaven dels quatre mil habitants, i una (Blanes) dels cinc mil. Al costat de nuclis força importants, hi havia un poblament dispers notable (masies), tant a la plana com a la muntanya. Aquest primer cens correspon segurament al moment amb més població dispersa de la Selva, amb cases habitades fins en indrets enlairats ben poc productius del Montseny i les Guilleries.
Un gràfica de l'evolució de la població mostra com a fins el 1960 la població no varia gaire en el conjunt de la comarca. Hi ha un descens lent però constant des de 1860 fins 1900. Molta gent jove del camp emigra cap a Barcelona o cap a terres més llunyanes. És una disminució que es nota en gairebé tots els municipis, fins en els més poblats.
A partir de 1900 la població total augmenta, encara que molt lentament, de manera que el número d'habitants censats al 1857 és pràcticament el mateix que al 1950. La tendència d'augment es força generalitzada, sols alguns municipis mostren una clara tendència a perdre població, com Brunyola i Susqueda. La crisi del camp i del suro es deixa notar, en part compensad amb la instal·lació de noves indústries , en especial tèxtils.
El canvi demogràfic fort té lloc a partir de la dècada de 1950. Per un cantó, hi ha un abandó de les masies de la muntanya i moltes terres són abandonades. Per un altre cantó, a la plana s'instal·len nombroses indústries que demanen molta mà d'obra. Finalment el turisme es presenta de manera sobtada i gairebé brutal en els municipis costaners (Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes).
La gent no solament no se'n va dels pobles, o se'n va de la muntanya als pobles, sinó que molta gent, provinent sobretot del sud d'Espanya, s'instal·la a la Selva. La població creix molt en els tres municipis costaners. L'augment és considerable en els pobles de la plana amb indústries. En canvi, els municipis de muntanya perden molta gent, excepte Sant Hilari Sacalm i Arbúcies. Aquest dos municipis han vist com les masies escampades dels seus termes municipals s'abandonaven, però el nucli de població s'engrandia gràcies a l'existència de petites indústries i al turisme. El total comarcal gairebé es dobla en trenta anys.
La tendència era que continues l'augment de població, malgrat que l'activitat turística no progresses gaire, i així s'arriba al 2024 amb el doble de la població de fa cinquanta anys.
La raó d'aquesta tendència és malgrat alts i baixos és continua el procés d'industrialització que s'observa a la plana, en especial a la vall de la Tordera, a finals del segle XX s'instal·laren nombroses indústries, especialment químiques i tèxtils.
Les Activitats
La Selva ha estat una de les comarques amb més gent dedicada a les feines del bosc. El bosc ocupa més del 60% de la superfície comarcal. Fins les primeres dècades del segle XX la lleva i la transformació del suro i l'explotació del castanyer ocupava molta gent. Actualment dóna feina a molta menys gent.
Les suredes eren sistemàticament netejades, i el suro era llevat dels arbres cada vuit, deu o més anys. La lleva del suro es fa entre els mesos de maig i setembre, en el moment precís en què la saba dona més facilitats per a poder separar l'escorça de la resta del tronc en tota la seva extensió. La primera pela dóna un suro anomenat suro pelagrí emprat per aglomerats, material d'aïllament, o altres usos ben diversos, com els ornaments per al pessebre. En les lleves successives s'obté un suro més fi, sobretot a partir de la tercera lleva, apte per a fabricar taps.
Les castanyedes eren ben resseguides, i molts bosquerols vivien de la seva explotació. Algunes castanyedes anomenades bagues, eren tallades arreu cada 4-6 anys per a rodells. Se n'obtenien bastons de 4-5 metres de llargaria i 5-6 cm de gruix, que eren partits longitudinalment en dos, a vegades en tres o quatre, trossos. Amb ells es formava un cescle o cèrcol apte per a la preparació d'embalatge per a transportar productes líquids o sòlids. Els rodells són feixos de cèrcols de castanyers, ajuntats i lligats en forma rodona. Ara els rodells ja no tenen pràcticament utilitat, ja que han estat substituïts per productes nous, com els plàstics. Per això, actualment, bona part de les castanyedes són explotades com perxades, tallades arreu cada 15-20 anys. Les perxes abans eren emprades per a construir botes, ara per ebenisteria o com a carcasses i tanques en la construcció.
Aproximadament només un 12% de la superfície de la Selva és dedicada al conreu, del qual una quarta part és en regadiu. Una part important de l'agricultura és en relació a la ramaderia, sobretot bovina. Abunden els farratges (blat de moro, alfals, raigràs) i els cereals per a gra (blat de moro, ordi, blat). A la plana deltaica de la Tordera hi ha una àrea d'horta (mongetes tendres, faves, cols, enciams, tomàquets). Destaquen també dos tipus d'arbres fruiters: pomeres a les terres regades i avellaners en el secà; aquests darrers sobretot a Brunyola i al seu entorn.
La indústria és el sector econòmic que ocupa més gent. hi ha una indústria ben diversificada i dispersa. El ram tèxtil destaca sobre tots els altres. Inicialment hi hagué dues àrees tèxtils, l'una a l'entorn del ter amb Anglès, Amer i Bonmatí (cotó, gènere de punt) i l'altra a Blanes (fibres artificials). Però actualment, trobem indústries tèxtils a Santa coloma de Farners, Hostalric, Caldes de Malavella, Maçanes i Arbúcies (gènere de punt, confecció, teixits de seda i fibres). Encara que aquestes indústries últimament estan patint i algunes han agut de tancar portes degut a la competència forana, sobretot xinesa.
En ram de la fabricació de carrosseries d'autocars, camions i cotxes, cal destacar la vila d'Arbúcies amb dues empreses punteres internacionalment, i les petites indústries que serveixen complements a les dites empreses i que emplenen molt personal.
Segueix en importància el ram químic, en especial a la vall de la Tordera (Breda, Hostalric, Fogars de Tordera, Blanes). És un tipus d'indústria en creixement.
La construcció, amb els seus alts i baixos puntuals, ha estat sempre afavorida pel turisme i la industrialització. Ocupa força gent tant a la costa com a la plana.
El ram de la fusta és notable, malgrat la forta decadència de finals del segle XX. S'ha modernitzat i hi ha serradores (Santa Coloma de Farners), indústries de torneria (Sant Hilari Sacalm), mobles i pasta de paper (Breda). Santa Coloma de Farners es va convertir a finals del segle XX, en un dels centres forestals principals de Catalunya, amb nombroses indústries de transformació de productes forestals.
D'altres indústries són l'alimentària, la metal·lúrgica, l'energètica i la dels materials per a la construcció. En l'alimentària destaquen la cervesa (Breda), productes lactics (Vidreres), pastes i galetes (Riudarenes, Santa Coloma de Farners), embotits i escorxador (Riudellots). En aquest grup cal incloure la indústria envasadora d'aigües minerals, localitzada a Caldes de Malavella, Amer, Sant Hilari Sacalm i Arbúcies. És una indústria en expansió per la gran demanda que hi ha d'aigua mineral embotellada, derivada de la mala qualitat de l'aigua corrent a les ciutats i pobles.
El turisme ja fa anys que ha fet canviar radicalment la vida i el paisatge dels pobles costaners i del seu entorn. No solament han crescut els nuclis principals, sinó que al seu entorn s'hi han anat instal·lant hotels , blocs d'apartaments, càmpings i d'altres nombrosos serveis, com parcs d'atraccions i sales de festa. A més, els turons, i no solament els propers a la costa, ja fa anys que han estat ocupats per urbanitzacions destinades a residència secundària, especialment de gent que viu a l'àrea de Barcelona. A l'interior es manté un turisme més selecte, que agrada més de l'ambient de muntanya (Arbúcies, Sant Hilari Sacalm) o en relació amb els tradicionals balnearis amb aigües termals (Caldes de Malavella, Santa Coloma de Farners).