En 1943 va aparèixer en la portada de la revista Hraper's Bazaar i va atreure l'atenció de Nancy, l'esposa de Howard Hawks. Aquest director li donà a Bacall un contracte personal i remodelà, parcialment la seva imatge a semblança de la seva esposa Nancy. Els publicistes la venien com la mirada, resaltaven el seu cabèll sedòs, els seus grans ulls i la generosa boca. Hawks l'emparellà amb Humphrey Bogart en el film To Have and Have Not (1944). En aquesta pel·lícula, la seva frase humorística Tú si que saps xiular, es va convertir en una crossa característica de la cultura pop.

A més d'igualar-se a Bogart per la seva insolència en la pantalla, el personatge de Bacall, Marie Slim Browning també cantava algunes cançons de Hoagy Carmichael amb l'estil esquinçat que durant molts anys es van atribuir al doblatge de Andy Williams. Hawks tornà a reunir a Bogart i a Bacall a El son etern (1946), però després es distancià, suposadament per no estar d'acord o per sentir-se exclòs del seu romanç i matrimoni. 

Bacall no fou tan ben tractada pel director Herman Shumlin i el seu company de repartiment Charles Boyer a Confidential Agent (1945), i durant la resta de la dècada de 1940 solament aparegué en pel·lícules que protagonitzava Bogart, com Dark Passage (1947) i Cayo Largo (1948). A Bright Leaf (1950) va estar força bé, en el seu rol de dona madura a la caça i captura, però en els seus papers posteriors en melodrames (Escrit en el vent, 1956) o comèdies romàntiques (How to Marry a Millionaire, 1953) tendia a aparèixer com a personatge de fons. 

Vídua amb la mort de Bogart el 1957, Bacall treballà a Broadway, fen de protagonista de forma notable en Applause, la versió musical d'All About Eve (1950). Tornà al cinema en rols menors; divertida Assassinat a l'Orient Express (1974) i afectada en L'últim pistoler (1976). Va fer una bona parella amb James Garner The Fan (1981), en la que fa una caricatura de sí mateixa com a diva de Broadway perseguida per un psicòpata. Encara reclamada en els seus últims anys per alguns directors interessants, incloent a Robert Altman  i Lars von Trier.

El matrimoni de Bacall

Lauren Bacall es casça dues vegades, el seu primer matrimoni amb Humphrey Bogart pardurà fins la mort de Bogart el 1957.

• <<Mai vaig pensar que el matrimoni fos una cosa que durés...Jo creia que estar casada cinc anys era estar casada per sempre.>>
• <<Mai vaig pensar que el matrimoni fos una cosa que durés...Jo creia que estar casada cinc anys era estar casada per sempre.>>
• <<Vaig posar la meva carrera en segon lloc durant els meus dos matrimonis, i això la va afectar. No em penedeixo.>>