Fins al 1946 va treballar al cinema suec i aquest any va ser descoberta pels productors nord-americans, els qui la van contractar per als estudis de Hollywood. Hi va intervenir a les pel·lícules La legión de los condenados, Contraespionaje, Casbah, El submarino fantasma, Siroco, Murallas de silencio i Destino: Budapest. 

Retornà a Europa, el 1952, envoltada per la fama, per treballar a Itàlia, on intervingué en la pel·lícula que la va fer més famosa: Maddalena. El 1953 va contraure matrimoni amb l'escriptor Leonardo Berkovice i vingué a Espanya per interpretar el principal paper femení de la pel·lícula Carta a Sara, dirigida . La personalitat cinematogràfica de Marta Toren manté la petja de l'escola d'Estocolm, però la seva concepció de la crida vamp és més suau, més mediterrania, per dir-ho així, que en altres actrius sueques.

En Marta Toren predominen la sensibilitat i la passió per sobre del cervell. Les heroïnes que va encarnar en la pantalla es determinaven 
per les seves reaccions intensament femenines sense mescla de racionalisme nòrdic, segons havíem vist en les altres actrius.
Una malaltia persistent, potser produïda per unes afeccions íntimes i sentimentals, va donar lloc al terrible desenllaç d'una hemorràgia cerebral que va rendir el cos d'aquesta bella actriu, morta a la seva ciutat natal als trenta-un anys de la seva vida.