Mesquita de la Koutoubia, a Marràqueix
La mesquita d'al-Kutubiyya o mesquita de Kutubia, Koutoubia o Kutubiyya (àrab: جامع الكتبية, jāmiʿ al-Kutubiyya) és un dels monuments més representatius de la ciutat de Marraqueix, al Marroc. El seu minaret és el model dels de les mesquites de Rabat—la Torre Hasan — i de Sevilla —la Giralda.
Situada al sud-oest de la plaça Djemà-el-Fna, al costat de l'avinguda Mohamed V, la Kutubia destaca pel seu minaret de 69 m d'altura, l'edifici més alt de la ciutat. El nom de la mesquita, que literalment vol dir ‘la dels llibreters’ (kutub en àrab és ‘llibres’) fa referència a la presència al mercat de venedors de llibres que es desenvolupava als seus voltants amb més de cent parades.
Resulta commovedorament bonic quan el sol crepuscular banya els edificis de la ciutat vella de Marràqueix comença a envermellir davant l'imponent paisatge de les muntanyes cobertes de neu del Alt Atles. L'antiga muralla, feta amb una barreja de fang i calç, ha superat, relativament incòlume, el pas del temps des de l'Edat Mitjana, i continua envoltant la ciutat fabulosa. Marràqueix desplega tot el seu encant a la plaça Yamaa-al-Fna. Aquí s'han trobat des de sempre homes, pobles, tribus i, amb ells tradicions i històries, hi conflueixen influxos culturals del desert, del Magrib i de l'Àfrica negra. Innumerables venedors s'amunteguen durant tot el dia a la plaça, que més tard, després de la caiguda del sol, s'omple de cantants de carrer, endevins, encantadors de serps i artistes. La plaça es converteix llavors en un teatre colossal.
Marràqueix és anomenada, amb raó la "Perla del Sud". Actualment, la ciutat, fundada el 1070, és una metròpoli de més d'un milió d'habitants, amb tots els inconvenients que això implica, però la part vella de Marràqueix no ha perdut gens ni mica del seu irresistible atractiu. La ciutat vella està dominada per la mesquita Kutubia, la “mesquita dels llibreters”. Va rebre aquest nom perquè antigament estava envoltada per nombroses botigues on es venien manuscrits.
S'aixeca enmig d'un petit palmerar, al sud-est de la ciutat vella. Després del pati interior es troba la sala de pregària, de 17 naus, amb el púlpit artísticament decorat amb ivori, fusta de sàndal i banús. Als no musulmans només se'ls permet veure-la des de la porta d'entrada, però des de l'exterior també es pot admirar el meravellós minaret. Cadascuna de les seves quatre façanes presenta una decoració diferent: inscripcions, formes i dibuixos trenats amb motius vegetals i geomètrics, majòliques i estucs pintats adornen la meravellosa torre quadrada de sis pisos, que s'aixeca fins als 70 m d'alçada.
Explica una llegenda que el sant sufí Abu ul-Abbás as-Sabti (1130-1205), un erudit de l'islam i protector dels pobres venerat fins a l'actualitat, pujava cada tarda al minaret de la mesquita i només baixava de nou quan tots els pobres i captaires estaven saciats i havien trobat un llit per dormir.