Milosevic (la caiguda)
Els mateixos ciutadans que havien aplaudit les decisions de l'autòcrata i populista Slobodan Milosevic durant les guerres de l'antiga Iugoslàvia el van enderrocar d'un dia per l'altre, empesos per una crisi econòmica fruit d'anys de guerra, sancions econòmiques i aïllament internacional.
- La decisió del Tribunal Constitucional d'anul·lar les eleccions guanyades per l'oposició ha acabat amb la paciència del serbi Srđa Popović i la resta dels seus companys d'Otpor. L'avisen que desenes de joves han irromput amb una excavadora a l'edifici de la Ràdio Televisió Sèrbia, vaixell insígnia de la propaganda del règim de Milosevic. Ell, amb mig milió de persones més, està concentrat davant del Parlament.
- Popovic intenta obrir-se pas entre la multitud per arribar a la porta del Parlament. Tot són empentes i crits. Veu que un grup de manifestants ja ha entrat en tromba a l'emblemàtica institució. No triga a divisar una columna de fum i grans flamarades: els assaltants han pres l'edifici. En pocs minuts, els retrats del dictador comencen a volar pels aires des de les finestres del Parlament. Sembla una metàfora de la fi del règim.
El context
Enrocada en una nova guerra contra Kosovo, que va provocar el desplaçament de milers d'albano-kosovars, Sèrbia va quedar aïllada, a més de patir el setge de tropes de l'OTAN. La forta crisi econòmica que se'n va derivar va ajudar la formació de l'Oposició Democràtica de Sèrbia (DOS), que reunia tots els partits contraris a Milosevic. Es va veure forçat a convocar eleccions, però es va negar a reconèixer la victòria del DOS.
Les conseqüències
El guanyador de les eleccions i líder de l'oposició, Vojislav Koštunica, va prendre el poder provisionalment. Vuit mesos després, Milosevic va ser lliurat al Tribunal Internacional a canvi de l'ajuda econòmica per a Sèrbia. Va morir a la presó el 2006, fet que va impedir que el seu judici per genocidi i crims contra la humanitat tingués un veredicte.
El personatge clau
Srdja Popovic (1973) va ser un dels líders del grup de resistència estudiantil Otpor! ("Resistència"), que tenia com a única raó de ser enderrocar Milosevic. Assolit aquest objectiu, Popovic va ser escollit diputat pel Partit Democràtic i va assessorar el primer ministre Zoran Djindjic abans de fundar CANVAS.
No hi va haver veredicte
A la fotografia, Slobodan Milosevic, president de Sèrbia i conegut com "el carnisser dels Balcans", va ser acusat pel Tribunal Penal Internacional de crims contra la humanitat. La seva mort a presó va impedir la finalització del procés.
1991-1992-1995
31 de març de 1991. La declaració d'independència d'Eslovènia provoca l'esclat de les Guerres de Iugoslàvia, que s'allarguen fins el 2001.
1 de juny de 1992. L'exèrcit serbi endega una sistemàtica neteja ètnica de bosnians, en el seu avenç pel territori.
14 de desembre. Els acords de Dayton posen fi a la guerra de Bòsnia i estableixen les fronteres d'aquest país.
2000
24 de setembre. Milosevic convoca eleccions a Sèrbia
2001
29 de juny. Milosevic ingressa a la presó de la Haia per ser jutjat pel TPI.
2006
11 de març. Milosevic mor a la presó per causes naturals després que el tribunal li negués un permis per viatjar a un hospital de Rússia.