El pintor i escultor jueu italià Amedeo Modigliani  (1884-1920) nascut a Liorna (Toscana). Després de breus estudis de belles arts a la Scuola Libera di Nudo (Escola Lliure del Nu) de Florència ia l'Institut per les belles arts de Venècia, s'instal·là a París el 1906 i Treballà dins de la comunitat artística de Montmartre, Allí fou on descobrí les obres de Henri de Toulouse-Lautrec, Paul Cézanne i Pablo Picasso, artistes que influïren de manera decisiva en la seva obra. Tres anys després va conèixer l'escultor Constantin Brâncuși, que sempre seria el seu amic, alhora que una font d'inspiració artística notable.

Entre 1909 i 1914 Modigliani es centrà en l'escultura, interés estètic que s'aprecia en les seves pintures posteriors. Va exposar al Saló de Tardor de París de 1907 a 1912, i també al Saló dels Independents de 1908, 1910 i 1911. A finals de 1917 la galeria Berthe Weill de París li va organitzar una exposició individual, però l'escàndol que van provocar la nuesa hores de ser inaugurada.

L'artista italià demanava als seus íntims que posessin per als retrats. També se sap que va recórrer a models per als seus nus. A Nu 1917 s'observa clarament la influència de l'art primitiu, sobretot en el tractament de la cara, que sembla una màscara. La imatge, no obstant això, també demostra el conscient que era Modigliani de la tradició artística anterior la postura de la model, nua i estirada, recorda quadres famosos de 
Ticià, Francisco de Goya i Diego Velázquez.

REFERÈNCIES: 1001 Pinturas que hay que ver antes de morir. Edición  Grijalbo dirigida per Stephen Farthing. Pàg. 630. Text de Julie Jones (ISBN 978-84-253-4111-3)