La sèrie <<Nus blaus>>, composta per quatre obres i creades per Henri Matisse (1869- 1954), durant el període comprès entre el 1952 i el 1954, va sorgir d'una combinació de tradició i experimentació. Nu blau III representa un pas cap a l'abstracció, si bé encara es reconeix la forma humana. El color blau significava distància i volum per a Matisse. Frustrat en les temptatives d'aconseguir maridar tons dominants i contrastats, l'artista va utilitzar al principi blocs de color sòlid d'un to únic. Les formes retallades i pintades de guaix que componen la sèrie Nus blaus s'inspiraven en la col·lecció d'escultura africana de Matisse i en una visita que va realitzar a Tahití el 1930. Després de vint anys, Matisse va sintetitzar aquelles influències en aquesta sèrie. L'artista va descobrir en el procés d'acoblar formes retallades de guaix pintat una tècnica molt més manejable que treballar directament amb pintura sobre el llenç.

Va anomenar aquest procés "dibuix amb paper", i la definició de la figura es troba en els intersticis de les retallades. L'efecte és gairebé el que produeix un relleu, però en dues dimensions. Com a culminació de la llarga recerca d'una barreja perfecta de forma i color, nus blaus representa una mena de desenllaç. Però atesa la seva originalitat va desembocar en un nou començament per als successors de Matisse. Els artistes francesos de la dècada de 1960, com Claude Viallat, i els abstraccionistes nord-americans, com Mark Rothko, van construir sobre aquests fonaments i van ser aclamats per dret propi.