Presa de la Bastilla
La presa de la Bastilla, el símbol del despotisme el 14 de juliol de 1789, va representar el primer acte de la Revolució Francesa. Cansats de ser ignorats, els parisencs van dir prou i van prendre les armes. Era el començament de la fi de l'Antic Règim.
- Tota la nit en vetlla. L'ambient a París es pot tallar amb un ganivet i fa calor. D'un bot, l'advocat i periodista Camille Desmoulins salta del llit i corre a unir-se a la multitud que es concentra embravida davant dels Invàlids. <<Som 50.000!>>, pensa en plena excitació; ja res els pot aturar.
- Empesa per la gent, una delegació de l'Ajuntament es dirigeix a la Bastilla amb la intenció d'aconseguir bales i pólvora. Però el governador de la fortalesa, el marquès Bernard-René Jordan de Launay, es nega a parlar. Una mala decisió. Perquè, com d'altres, al final d'aquell dia el seu cap acabarà exhibit damunt d'una pica pels carrers de París.
- Camille Desmoulins se sent part d'aquesta jornada històrica. L'endemà, quan el rei preguntarà al duc de La Rochefoucauld si allò era una revolta: <<No, senyor, no és una revolta; és unaa revolució.>>
El context
El 20 de juny Lluís XVI va intentar dissoldre els estats Generals i el Tercer Estat si va negar i va crear l'Assemblea Nacional per redactar una constitució. La resposta reial va ser reunir tropes prop de París i destituir Jacques Necker, el responsable de finances de la monarquia francesa. Davant d'aquesta amenaça, la població de París va cercar armes per tal de defensar-se.
Les conseqüències
Amb la caiguda en mans del poble de la presó de la Bastilla, començava la successió d'esdeveniments que durien a la caiguda de l'Antic Règim i a l'adveniment de la República.
El personatge clau
Camille Desmoulins (1760-1794). El dia 12 de juliol de 1789, aquest advocat i periodista, després de conèixer la destitució de Jacques Necker, encarregat de finances de la monarquia, va pujar sobre una taula del Café de Foy, on havia fundat el Club dels Cordeliers, i va arengar les masses a lluitar contra el rei. Amic de la infància de Robespierre, Danton i Jean-Paul Marat, les critiques que va dedicar al Règim del Terror fundat pel primer el van dur a la guillotina.
La icona
Podeu cercar el quadre La llibertat guiant al poble. d'Eugène Delacroix, el qual és un quadre al·legoric pintat el 1830 en motiu de la Revolta de Juliol d'aquell mateix any però que també ha esdevingut una icona de la propia Revolució Francesa.
1789
El 12 de juliol. Camille Desmoulins fa una crida a prendre les armes contra el règim del rei.
26 d'agost. L'assemblea constituent dóna suport a l'aprovació de la Declaració dels Drets de l?home i del Ciutadà.
1792
10 d'agost. Les masses assalten el Palau Reial. El poder passa a la Comuna de París
1793
21 de gener. El rei de França mor a la guillotina.
2 de setembre. Comença el Regnat del Terror. Milers de persones, entre les quals Camille Desmoulins, són executades.
1794
28 de juliol. Després del cop d'Estat de Termidor, Robespierre i els líders principals del Terror són guillotinats.