Al creuar el portal de Sant Roc, el visitant queda sorprès amb amb la contemplació de la cruesa de la història de la irracionalitat humana, amb les terrorífiques masmorres que s'obren al seu interior, on no falta l'esgarrifós  (sistema d'enterrament en vida del pres, llençat a un nivell inferior, sense aigua, llum, aire ni menjar); en aquest lloc dantesc degueren ser sepultats alguns càtars occitans, capturats prèviament per la Inquisició.

En un extrem de la plaça Major, dissenyada en forma de L, s'alça l'església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció --imatge a la qual els rafelsins anomenen, de manera afectuosa, Assumpta--, edifici que fou incoat Bé d'Interès Cultural  l'any 1983. Mostra un disseny una mica hermètic, perquè es va aixecar amb la finalitat d¡albergar-ne una altra anterior, tal com confirmen les troballes realitzades durant la consolidació del paviment, amb l'aparició de centenars de tombes medievals.

A la cornisa exterior, sota el ràfec, hi ha nombrosos permòdols esculpits amb escultures que criden l'atenció (una granota, un Baphomet, un penis, etc), que pregonen l'acció d'un mestre d'obres que devia treballar per al Temple. Al costat meridional, hi ha una pedra exemplarment esculpida amb l'estrella de dotz puntes d'Occitània, probablement esxtreta d'alguna tomba d'un càtar mort a Ràfels. 

Ràfels és un poble que, per la seva singular ubicació sobre un penya-segat fluvial, i la seva seguretat espacial, acompanyat per un recinte emmurallat, devia transmetre molta seguretat a algunes famílies d'occitans durant el segle XIII; els cognoms de determinades famílies actuals pregonen un origen occità. Es diu que el jardí botànic que té la població, enfront del molí de l'Hereu, és una iniciativa medievl de cultiu de plantes aromàtiques, de tradició occitana.