La mort de Lluís Borrassà l'any 1425 coincideix pràcticament amb l'inici de l'activitat artística de Bernat Martorell el qual, des del seu taller de Barcelona, introduirà les novetats estilístiques de la segona etapa de l'art gòtic internacional que serà vigent a Catalunya durant tot el segon quart del segle XV. La presencia d'artistes florentins a la ciutat de Barcelona durant els anys trenta, així com la forta influència que va exercir el pintor Jan van Eyck i la pintura flamenca en l'època final de la seva producció artística, permet relacionar el seu estil amb l'art gòtic internacional de la seva època.

La principal novetat aportada per Bernat Martorell consisteix en haver abandonat l'excés de moviments, de gestos i de colors contrastats de les composicions escèniques dels pintors de la generació anterior per tal d'introduir un clima més serè, harmònic i equilibrat. L'humanisme incipient que es començava a imposar en la cultura europea de l'època es veu reflectit en la pintura de Martorell en la manera com tracta els rostres de les figures. Per primera vegada apareixen personatges amb trets psicològics individualitzats amb rostres que reflecteixen una bellesa humana diferent d'aquella bellesa idealitzada del món italo-gòtic del tres-cents.

Aquestes taules amb escenes de la vida de santa Eulàlia aixì com la predel·la amb escenes de la vida de sant Joan Bpatista van entrar al Museu Episcopal l'any 1936 provinents de la catedral de Vic. És interessant el fet que es té noticia documental que l'any 1436 Ma rtorell va signar el contracte per a la realització d'un retaule destinat a la capella de la confraria de sant Eloi i santa Eulàlia de l'església de la Mercè de Vic, el qual se sap que estava instal·lant en aquesta església l'any 1442. Atesa però la diferent dedicació hagiogràfica no sembla que es tracti del mateix retaule. Pel seu estil correspon pràcticament a la mateixa epoca que va realitzar el famós  retaule de sant Jordi de la Capella del Palau de la Generalitat, considerada la seva obra mestra i actualment conservada entre el Museu del Louvre de París i l'Art Institute de Chicago. Les escenes representades són: santa Eulàlia a l'eculi davant el prefecte Dacià -exposat a les galeries d'estudi atès el seu estat framentari-, la flagel·lació de la santa, i la mort de la santa a la creu amb la neu que cau cobrint el seu cos. A la predel·la dedicad a sant Joan Baptista hi ha escenes de sant Joan en el desert (fragment), el baptisme de Crist en el riu Jordà, la predicació del Baptista i la seva decapitació. 

El petit retaule de santa Magdalena de Perella amb escenes de la vida de la santa correspon a ladarrera ètapa productiva de Martorell, que va cmptar amb la participació de diversos col·laboradors dintre del seu taller. El domini tècnic de la il·luminació de manuscrits es fa palès en el detallisme minuciós amb que està tractat el paistage de l'escena de l'Assumpció de Maria Magdalena, el qual guarda similituds amb el paistage del compartiment de la predel·la amb la Predicació del Baptista provinent de la catedral de Vic.