1923 | oli sobre llenç | 92 x 73 |Museu de l'Orangerie, Parísinternal://f482ab4c-ad4b-46cb-b4fc-0e96b9d5770d
El 1923, l'artista francesa Marie Laurencin (1883 - 1956) treballava al vestidor i l'escenografia dels Ballets Russos de Serguei Diàguilev. Aleshores, va conèixer la dissenyadora de moda i perfumista Gabrielle Coco Chanel ambdues es posaren a dissenyar roba per a Le Train Bleu, que formaba part de la mateixa empresa.
Laurencin ja era una escenògrafa reconeguda quan Chanel li va demanar que pintés el retrat. En canvi, la dona que encarnaria l'esperit chic del segle acabava d'establir-se quan va posar per a Laurencin. El vestit de Chanel, que trastocaria per sempre la manera de vestir de les dones, va ser presentat al públic el 1923, el mateix any en què la pintora va realitzar aquest retrat. Laurencin esdevindria una coneguda retratista de la societat especialitzada en dones contemporànies, com Helena Rubinstein i lady Cunard.
En aquest llenç, la tossuda modista, en un sensual
i somiador atordiment, posa amb el seu pomarani
a la falda. L'animal recorda aquests retrats del passat en què apareixien gossets falders posant als braços de cortesanes i vídues il·lustres. Amb el vestit drapejat caient-li de l'espatlla i mostrant el si, Chanel apareix mig nua en una imatge eròtica. Les línies suaus, corbes i fluides, els colors vaporosos i la esllanguiment en el to són característics de l'obra de Laurencin, però quan Chanel va veure el resultat va decidir que el retrat no se li semblava suficient i no ho va voler.
Laurencin va mantenir una gran amistat amb Guillaume Apollinaire (amb qui va viure diversos anys), Pablo Picasso i Georges Braque, i encara que va exposar amb els cubistes, la seva obra no pertany al moviment.