Revolució dels Clavells
En poc més de vint-i-quatre hores, queia com un castell de cartes la dictadura més llarga d'Europa, que havia sobreviscut a la Segona Guerra Mundial i havia condemnat Portugal a una divergència cada cop més pronunciada respecte als seu veïns.
- <<Grândola, Vila Morena / Terra da fraternidade / o povo e quem mais ordena / Dentro de ti, o Cidade.>> La cançó de José Zeca Afonso, prohibida per la dictadura, sonava poc després de la mitjanit des dels micròfons de Rádio Renascença: era el senyal que Otelo Saraiva de Carvalho i els capitans, fortament influïts per les pragmàtiques teories anticolonialistes del general, Spínola, havien triat per al cop d'Estat.
- Tanmateix, la població va sortir al carrer i es va barrejar amb els militars. A la plaça del Rossio de Lisboa, una noia va oferir un clavell a un militar, que el va posar al canó del seu rifle, i la imatge va quedar gravada per a la història. El president Thomas i el primer ministre Caetano es van refugiar al quarter del barri del Carmo, on finalment es van rendir al general Spínola, a tres quarts de sis. Unes quantes hores més tard, Spínola i Saraiva s'abraçaven efusivament a la Pontinha. El salazarisme s'havia acabat entre flors.
El context
El 25 d'abril és la culminació de la profunda crisi interna de Portugal: Havia estat generada pels llargs, i cada cop més impopulars, conflictes en els territoris colonials d'Àfrica, que el salazarisme havia protagonitzat a partir dels anys seixanta.
Les conseqüències
La Revolució dels Clavells va marcar el final de la dictadura, la independència dels territoris colonials i l'obertura d'una fase revolucionaria que va durar fins a les eleccions del 1978. També va alertar, i molt, la política exterior nord-americana, preocupada per un possible contagi revolucionari al sud d'Europa.
El personatge clau
Otelo Saraiva de Carvalho (1936). Tinent coronel d'infanteria i veterà de la Guerra de la Independència d'Angola, va ser el principal estrateg de la Revolució dels Clavells. Com a cap de l'ocupació militar de Lisboa, va formar part de la Junta de Salvació Nacional, que va governar el país després de la revolució.
Un matí d'abril
El matí del 25 d'abril de 1974, Portugal es va despertar al ritme que marcaven els tambors de la revolució. El poble i gran part dels militars s'alçaven contra el règim que, sota l'autoritat d'António de Oliveira Salazar i Marcelo Caetano, havia esdevingut la dictadura més longeva d'Europa.
1926
8 de maig. L'exèrcit portuguès protagonitza un cop d'Estat que buida de contingut les institucions democràtiques de la Primera república.
1933
Entra en vigor la constitució de l'Estado Novo, redactada per un grup de juristes encapçalats pel mateix president Salazar. De caire antidemocràtic i corporatiu, regula la vida política lusitana fins el 1974.
1949
4 de juliol. Es crea l'OTAN i Portugal hi és admès des del principi. L'entrada va ser motivada per la necessitat dels nord-americans d'assegurar-se el control de les Açores, i va significar el reforçament definitiu del salazarisme.
1961
11 de juliol. Amb l'entrada de les tropes de la Unió de l'India a Goa i l'esclat de les hostilitats als territoris africans, comencen les guerres colonials portugueses. Oneroses i impopulars, minen la capacitat de resistència de la dictadura.
1974